El passat 20 de març, en col·laboració amb l'Institut d'Estudis de l'Autogovern, va tenir lloc el diàleg "Federalisme europeu, un projecte polític per a la pau" al Palau Robert. L'acte va comptar amb la participació de l'historiador Gerard Casas, la professora de Dret Mariola Urrea, Klaus-Jürgen Nagel, Xavier Arbós i la directora de la Fundació, Dolors Camats, que van aportar la seva expertesa per analitzar els reptes i les oportunitats del federalisme europeu en el context actual.

La sessió va servir per enllaçar el debat contemporani sobre la Unió Europea amb la tradició del pensament federalista, explorant com aquest model pot contribuir a la pau i l'estabilitat en un moment d'incertesa global. Els ponents van abordar els canvis accelerats que viu la UE, condicionats per factors com la invasió russa d'Ucraïna, el distanciament dels Estats Units, l'ascens de moviments autoritaris i el debat sobre el reforç de la seguretat i la defensa a escala continental.

Gerard Casas va destacar la importància de l'evolució històrica del federalisme transnacional i va explicar com les institucions europees han anat configurant una entitat política complexa. En aquest sentit, va qualificar el moment actual com un "moment De Gaulle", fent referència als dilemes que afronta Europa en relació amb la seva autonomia estratègica.

Per la seva banda, Mariola Urrea va analitzar la dimensió jurídica i institucional del model d'integració europeu, fent èmfasi en la necessitat de nous canals per reforçar la influència de les regions en la presa de decisions de la Unió. Urrea va ser clara en la seva posició: "Si volem la pau i continuar gaudint de la manera de viure europea, hem de reforçar la nostra capacitat de dissuasió: enfortir les nostres capacitats de defensa i seguretat i tenir la voluntat, ja que en aquest món multipolar es veu Europa sense voluntat de fer ús de les seves capacitats". A més, va subratllar que "la solució és europea i el nostre benestar recau en reconèixer la interdependència de tots".

El debat va girar al voltant de preguntes clau: És la seguretat el principal eix sobre el qual s'ha d'articular el futur de la UE? Quin marge hi ha per reforçar altres àmbits com la fiscalitat o el pilar social? És el moment de donar un nou impuls federalista eliminant el dret de veto? Els ponents van coincidir en assenyalar que la UE ha sabut avançar en moments de crisi, però van alertar dels riscos de regressió democràtica i fragmentació si no es consolida una governança europea més robusta.