Avui fa 40 anys que Espanya i Portugal van signar el Tractat d’Adhesió a les Comunitats Europees.
Aquell 12 de juny de 1985, es materialitzava la voluntat d'esdevenir part activa del projecte europeu que era sinònim per a les joves democràcies ibèriques d’homologar-se a les tradicions polítiques veïnes i d’assumir l’objectiu comú de pau, democràcia, llibertat i progrés compartit.
S’iniciava una etapa de transformacions a tots els nivells que han canviat la fisonomia dels nostres territoris, de les nostres institucions i normes, i de la ciutadania mateixa, avui molt més diversa i amb un sentiment de pertinença europeu indiscutible.
Les inversions en infraestructures han transformat el país, el dret europeu és norma pròpia de manera directa o transposada i la nostra moneda és l’euro, comú a 20 països. Europa és l’espai natural pel coneixement, la recerca o la universitat, per la mobilitat laboral o ciutadana, per l’exportació o el comerç. La integració europea ha estat clau pel desenvolupament dels drets socials i el benestar econòmic, per una economia més oberta i competitiva però també per l’enfortiment democràtic.
En un món multipolar, cada vegada més interconnectat i incert, la geopolítica al darrere dels grans reptes globals, sigui l’energia, la tecnologia o la seguretat, fa més necessari que mai que el nostre projecte sigui el projecte europeu, més unit políticament i més fort econòmicament, en lloc de reclamar la via nacional que porta a l’aïllament i l’empobriment.
Recordar el 12 de juny de 1985 és també refermar el compromís amb la participació política des de Catalunya en aquest projecte compartit. La reivindicació del català com a llengua europea reconeguda, el lideratge amb els quatre motors, la cooperació amb l’Euroregió o la solidaritat amb les dues ribes de la Mediterrània, que és el mar que ens uneix i no pas el que ens separa, formen part de la nostra manera de ser europeus, com Europa és la nostra manera de ser catalans.
Són molts els deures que tenim pendents.
El compromís europeu per la pau no va estar a l'altura davant el genocidi de Srebrenica del que ara commemorem els trenta anys com tampoc ho és davant els crims actuals a la població de Gaza.
La competitivitat té una agenda pendent amb el pilar europeu de drets socials i amenaça el compromís amb la lluita contra l’emergència climàtica; la cohesió entre els estats membres ha comportat més desigualtat regional i territorial interna i el debat sobre la política de defensa s’està abordant en el marc europeu, però sense permetre que esdevingui una política comuna i, per tant, acordada, transparent i controlada.
Per tot això, reivindiquem 40 ANYS DE CAMÍ COMÚ, i alhora ens comprometem amb continuar apostant decidida, crítica i democràticament per Europa.