El dijous 29 d’octubre es va dur a terme la conferència “Una Europa Innovadora”, organitzada conjuntament entre el Goethe institut de Barcelona i la Fundació Catalunya Europa. Va comptar amb la participació de Christian Stöcker, una de les veus més influents sobre innovació a Alemanya, de Karina Gibert i Oliveras, especialista en intel·ligència artificial i ciència de dades. I de Mariola Dinarès, periodista especialitzada en entorns digitals.

La trobada buscava centrar el debat en la necessitat d’establir una cultura dinàmica d’innovació tecnològica, especialment en el context global actual, marcat per una acceleració tecnològica sense precedents.

Aquesta va començar amb una benvinguda per part del director de l’institut a Barcelona, Joachim Bernauer;

“A Europa no volem tenir innovacions a qualsevol preu, no les necessitem, no volem que dugi a l’eliminació de la democràcia o al desenvolupament d’armaments massius”.

I de la directora de la Fundació, Dolors Camats;

“Traslladar els grans debats europeus al debat quotidià, per tenir un debat públic de qualitat i fomentar el pensament crític”.

Tots dos van destacar la necessitat de la trobada a l’hora de trobar la manera d’innovar i ser competitius, i connectar-ho als valors europeus, sense deixar ningú enrere, amb una mirada de justícia i cohesió social.

El debat es va obrir centrant-se en un aspecte referenciat sovint quan es parla dels problemes d’innovació a la Unió, la qüestió de la regulació. Aquesta, però, com van remarcar els ponents, neix de la vigilància en vers de la vulneració dels drets humans, i quan aquesta està ben feta, ocasiona, moltes vegades, beneficis a tot el món. En certa manera la nostra regulació també és innovadora. De la mateixa manera, s’explicava, com la controvèrsia al voltant de la regulació, com a instrument que frena la innovació, és traïdora, ja que la regulació assegura que el producte que introdueixes al mercat sigui prou segur i confiable, evitant que esdevingui defectuós o maliciós.

L’inici de la taula rodona va portar a parlar directament de la IA, com a cas clar, segons els ponents, de necessitat de regulació, encara que es va destacar que el veritable problema no estava en la IA en si, si no en qui posseeix el “botó d’off”, aquells que la governen. La conversa, va avançar cap a investigar les capacitats que té Europa d'obtenir el seu propi espai en aquesta qüestió, especialment tenint en compte el poder que ja posseeix la unió. La conclusió va ser que Europa és molt més lenta a causa del seu escàs nivell d’inversió, tot reivindicant la necessitat que Europa desenvolupi infraestructures necessàries, com centres de dades, per gestionar les dades públiques, per les quals no cal ocupar grans espais.

No només es va parlar de la IA, quan ells parlaven d’innovació, també es referien a indústries com la dels satèl·lits, la transició ecològica o l’electrificació dels cotxes. La conclusió, però, era similar, Europa necessita recuperar part de les capacitats productives en termes d’innovació, especialment en retenció de talent, gent formada aquí, però que treballa i factura a l’estranger. Aquesta falta s’explica pel poc capital de risc a Europa, ocasionant que productes pensats per europeus, es fabriquin i comercialitzin a altres llocs. S’ha de poder buscar un model d’innovació que eviti això, sense renunciar als nostres valors.

Quant a solucions per l’estancament europeu, per trobar un model d’innovació propi; es van proposar mesures orientades a una flexibilització de la burocràcia, perquè esdevingui menys pesant i més àgil, maneres d’aconseguir que els diners gastats en recerca puguin ser explotats realment, obrint mercat amb comercialització de productes. Alhora que es va comentar el fet que les mesures de valor actual, (com el PIB) en molts casos, no referencien el valor real per a les persones. “La qualitat de vida no està reflectida en el PIB”. D’aquesta manera, una altra proposta implícita, seria la de repensar certs indicadors, ja que allò que tu defineixes per avaluar les coses, acaba definint com evolucionen, perquè aquestes avancen per intentar arribar a la màxima puntuació.

La colenda va comportar preguntar-se si estem en un canvi d’era. Perquè veiem com les estructures profundes canvien; la manera en què treballem, com ens movem, com ens comuniquem... “En funció de les decisions que prenem ara, dibuixarem el món que ve.” Depèn de nosaltres esdevenir un lloc atractiu pels millors dels millors, crear una nova cultura d’innovació, convertir-nos en referents, d’un món que avança cap al dinamisme sostenible, d’un futur millor que el que ens presenten avui en dia.