Seminaris

Sinergies entre progrés social i ODS - El cas de la demarcació de Girona



La demarcació de Girona obté resultats per sobre la mitjana europea en indicadors com el d’igualtat de gènere però, en canvi, es queda lluny d’altres com el que mesura la presència de banda ampla a les llars. En dades, la bretxa de gènere és d’un 8,8% a les comarques gironines, mentre que la mitjana europea se situa en el 12%. En canvi, la banda ampla arriba al 88% de les llars europees, mentre que a Girona només disposen d’aquest servei el 60% dels domicilis.

Aquestes són algunes de les dades que es desprenen de l’estudi “Sinergies entre el progrés social i els ODS: El cas de la demarcació de Girona” realitzat pels investigadors de la Fundació Catalunya Europa, Júlia Mumany i Marc Tataret, que ha comptat amb la col·laboració de la Diputació de Girona. L’informe es va presentar l’11 de novembre i la presentació va comptar amb la participació dels dos autors de l’estudi, el supervisor de l’informe, Francesc Colomé, la investigadora d’Orkestra – Instituto Vasco de Competitividad, Susana Franco i el professor de la Universitat de Girona, Xavier Casademont.

L’estudi compara els indicadors mesurats per l’índex de Progrés Social (IPS) amb els que proposen els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), tenint en compte els indicadors que estan disponibles a Catalunya, ja sigui a través de l’IDESCAT o Eurostat. En aquest cas, s’avaluen els indicadors que coincideixen de manera exacte, en total 13, que corresponen a 7 ODS, tal com explicava Júlia Mumany, una de les autores de l’estudi. Tataret afegia que, en el cas de Girona, les dades disponibles han permès fer una avaluació de 6 dels 17 ODS.

La investigadora d’Orkestra, Susana Franco, destacava la importància de l’aparició de nous indicadors més enllà del PIB, que va ser l’únic paràmetre de mesura del desenvolupament d’un Estat fins els anys 90 del segle passat. Franco, que és una de les impulsores de l’IPS, destaca que es tracta d’un índex d’indicadors d’output en comptes d’input, per exemplificar-ho, no mesura quant es gasta en educació sinó quin és el nivell educatiu de la població d’un territori en concret. L’índex divideix els indicadors en 3 grans grups, les necessitats humanes bàsiques (per exemple, l’accés a l’aigua potable), els fonaments del benestar (com l’accés a l’educació primària) i les oportunitats (la llibertat d’elecció o l’accés a l’educació superior).

Per Xavier Casademont, politòleg i professor de la UdG, els resultats de l’informe “demostren que la realitat de la província de Girona s’allunya de la imatge idíl·lica o bucòlica que presenta la demarcació com un exemple de progrés i benestar”. La reflexió sobre aquests elements conceptuals pot ajudar a donar més solidesa a les polítiques públiques, deia Casademont. Per aquest professor, tot i que aquests resultats són molt significatius, és important ser conscient que dins les comarques gironines existeixen realitats socials, polítiques i econòmiques molt diverses, tal com demostrava aquest estudi publicat per la Fundació Catalunya Europa el 2018.

 

Enllaços d'interès


Documentació