Debates

Governança Metropolitana

Mobilitat sostenible i qualitat de l'aire



MÉS TRANSPORT PÚBLIC, CIUTATS MÉS SALUDABLES.

En aquesta sessió titulada “Mobilitat sostenible i qualitat de l’aire” es va parlar sobre l'impacte de la mobilitat urbana en la qualitat de l'aire i la salut pública de la regió metropolitana de Barcelona, així com de quins instruments es poden desplegar des dels governs locals per reduir la contaminació de l'aire associada al transport, les Zones de Baixes Emissions i més enllà.

El debat va estar moderat per la periodista ambiental, Maria Josep Picó, i va comptar amb Carles Conill, director de mobilitat sostenible de l'AMB; Xavier Basagaña, investigador al grup de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut d'ISGlobal; Mireia Cammany, vicepresidenta de PIMEC i consellera territorial de la Fundació PIMEC; i Jesús Lozano, president de la Federació Catalana de transports de Barcelona (Transcalit).

Com a introducció al diàleg, Maria Josep Picó, va recordar algunes dades preocupants com ara que segons un estudi de Xavier Querol, investigdor d'IDAEA-CSIC, respirar a l’Àrea Metropolitana de Barcelona és com fumar 2 cigarretes i mig cada dia; que l'exposició a l'aire contaminat ja és la quarta causa de mortalitat a escala mundial després de la pressió arterial, el tabac i la dieta inadequada, segons la revista científica The Lancet; i que segons l'Organització Mundial de la Salut, cada any es registren a Europa, tres-centes setanta-quatre mil morts prematures a conseqüència de la contaminació.

La Zona de Baixes Emissions, una mesura polèmica però necessària.

Precisament, amb l'objectiu de reduir l'impacte de la contaminació en la salut de les persones, Carles Conill va recordar que l'AMB va implantar a Barcelona la Zona de Baixes Emissions. Una mesura controvertida que va centrar bona part del debat. Conill va explicar que "malgrat les crítiques és una mesura que està recollida dins la legislació espanyola que estableix que les ciutats de més de 50.000 habitants han de tenir zones de baixes emissions de vehicles. De fet, la futura llei de mobilitat sostenible espanyola també fixa mesures especials per protegir les persones i els vianants davant els vehicles. Es tracta d'un procés imparable i des de l'AMB estem contents dels resultats". Segons va explicar, de moment ja s’ha detectat que el valor mitjà de les emissions dels vehicles s'ha reduït a la meitat, i que els vehicles més antics i més contaminants han anat desapareixent. "Són indicadors que considerem molt bons i que van en la línia de millorar la salut de les persones", va afegir Conill.

Malgrat compartir els objectius de la Zona de Baixes Emissions de Barcelona, des de la patronal, la vicepresidenta de PIMEC, Mireia Cammany, va explicar algunes de les al·legacions que van fer el 2019 per protegir les empreses i els professionals del transport. Per exemple, es va demanar "que la matrícula no fos l’únic criteri per limitar la circulació dels vehicles d'activitats econòmiques, perquè la vida útil d'aquests vehicles depèn de l'ús, uns deu anys de mitjana, i no tenir en compte això, fixant només com a criteri la data de les matrícules, limita i perjudica molts petits empresaris. No totes les empreses poden fer front a la compra de nous vehicles, per això es va parlar amb l'Ajuntament i es van aconseguir acords per establir algunes moratòries". Amb tot, no totes les al·legacions van ser tingudes en compte i de fet, algunes d'elles han estat recollides per la recent sentència del TSJC -que encara no és ferma- en contra de la Zona de Baixes Emissions.

Per això, davant la possible ampliació de la Zona de Baixes Emissions a més municipis, Mireia Cammany va expressar la preocupació de moltes empreses, i va demanar a les administracions conèixer els plans i les mesures futures amb més temps perquè el petit empresari es pugui preparar amb més previsió.

Precisament, des de Transcalit, la patronal del transport que va recorre davant la justícia la Zona de Baixes Emissions, el seu president, Jesús Lozano, va voler aclarir que "estem a favor d'una Zona de Baixes Emissions, però vam presentar el recurs perquè no la volem de qualsevol manera".

"Cal ser ecològics, però les empreses també han de ser rendibles, ja que si no, no serem eficients i tampoc serem ecològics. Cada vegada hi ha més activitat d'e-commerce, per això també ha augmentat la distribució de mercaderies i en uns terminis d’entrega dels productes més curts. Abans podíem fer aquesta distribució amb una previsió de setmanes, però ara s'ha de fer en qüestió d'hores i, a més, amb criteris ecològics més estrictes i exigents", va explicar Jesús Lozano.

En contraposició amb el punt de vista de les patronals i representants de les empreses de transport, l'investigador d'ISGlobal, Xavier Basagaña, va afirmar que "des de l'àmbit de la salut pública, considerem que la Zona de Baixes Emissions és una decisió valenta, però és només un primer pas i encara insuficient per protegir la salut de les persones". Basagaña va explicar que és una mesura polèmica perquè comporta canvi d'hàbits i també costos, però que és una tendència a totes les grans ciutats d'Europa i que ja no té marxa enrere perquè va en consonància amb els objectius de l'Agenda 2030 o amb altres mesures per reduir l'escalfament global del planeta.

Justament, la pandèmia -va recordar Basagaña- ens ha demostrat com la reducció del trànsit de vehicles durant els anys 2020 i 2021 va fer baixar la contaminació. Per tant, va fer una defensa del transport públic interurbà sense descartar tampoc mesures impopulars com la creació de peatges urbans per limitar l'accés del trànsit al centre de les ciutats. Una mesura amb defensors i detractors que el responsable de mobilitat de l’AMB, Carles Conill, ràpidament va voler aclarir que, en aquests moments, no està sobre la taula de l'AMB.

Més conscienciació i formació mediambiental.

L'AMB, en canvi, està impulsant un seguit de mesures que, més que penalitzar el transport privat, pretenen fomentar el transport públic i el canvi d'hàbits en la població a l'hora de desplaçar-se. Conill va posar alguns exemples com ara el projecte bicivia, una xarxa de carril bici de més de 300 quilòmetres per connectar els 36 municipis metropolitans. "També estem creant zones d'aparcaments segurs de bicicletes, anomenades bicibox, principalment a estacions de tren, i a finals d'any, esperem tenir enllestit un servei de bicing metropolità. A més, estem incorporant una flota d'autobusos elèctrics amb energia neta i no contaminant, i en l'àmbit dels taxis, estem treballant amb una aplicació digital per posar en contacte els usuaris amb els taxis i així evitar els desplaçaments innecessaris que els taxistes fan quan van buits i busquen passatgers fent voltes per la ciutat", va explicar Conill.

Sens dubte, cal fer passos per avançar cap a un entorn més saludable, ja que segons els estudis fets per ISGlobal, s'està demostrant que la contaminació fa augmentar els casos de morts prematures, els problemes d'asma, els parts prematurs, les malalties neurodegeneratives i en l'àmbit cognitiu en el desenvolupament d'algunes competències en infants i persones grans. "Cada vegada tenim més evidències científiques, i per això, l'OMS ha reduït els nivells de contaminats que considerava òptims per no afectar a la salut de les persones", va advertir l'investigador Xavier Basagaña. Dades preocupants que interpel·len tots els sectors econòmics, estaments socials i institucions públiques.

Els ponents van coincidir en el fet que si es tracta de canviar els hàbits socials per conscienciar-nos dels perills de la contaminació, cal començar a l'escola. "Ens hem acostumat a voler que ens ho portin tot a casa, en menys de 24 hores i a preus molts baixos. Però això no és ecològic", va alertar Jesús Lozano. En aquest aspecte, Mireia Cammany es va mostrar optimista: "estem convençuts que en els propers anys, fruit de la consciència ecològica, tornarà a posar-se en valor el comerç local que conviurà amb el comerç en línia que va créixer molt durant el període de la pandèmia". Una opinió compartida per Carles Conill, que va plantejar que "ens hauríem d'acostumar a comprar més responsablement, igual que ens vam acostumar a reciclar amb els residus que tots generem a casa. Ens cal prendre consciència que la manera com comprem també contamina".

Per altra banda, tan Transcalit com la patronal PIMEC estan invertint en plans de formació a les empreses seguint els criteris de l'Agenda 2030 per fer conduccions més eficients i ecològiques, per reduir la petjada de carboni, i també renovant la flota de vehicles amb tipus de transport híbrids o elèctrics.

De fet, segons va recordar el representant de la patronal Transcalit, "actualment, només el 3% de la distribució de mercaderies es fa per tren, és a dir, que pràcticament la totalitat de la distribució es fa per carretera. Aquest és un aspecte que també cal canviar perquè és un transport molt contaminant".

La transformació de la ciutat és un cicle de debats organitzat per la Fundació Catalunya Europa amb la Fundació La Caixa i el Club de Roma, que rep el suport de l'AMB, la Diputació de Barcelona, l'Ajuntament de Barcelona, l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet i l'Ajuntament del Prat de Llobregat.




Tags