In this book, we explore why, according to several surveys, most natives are reluctant to grant social rights to immigrants. We focus on the role of reciprocity, particularly how natives value immigrants’ fiscal contributions. Due to structural barriers such as lower wages and irregular payments, it can be difficult for them to become positive fiscal contributors in the short term. If natives prioritize fiscal contributions when determining immigrants’ access to welfare benefits, this may perpetuate economic inequality.
We conducted an experiment in three countries to investigate this. We find that natives are less supportive of granting full social rights to immigrants who are negative fiscal contributors—those receiving more in public services than they pay in taxes. Notably, high-income earners and individuals concerned about the sustainability of the welfare state react more negatively to extending social rights to immigrants. Contrary to common assumptions, we demonstrate that, even when informed about immigrants’ positive intentions and the structural barriers they face, natives continue to penalize them for being a fiscal burden.
Moreover, our research high-lights that the penalty for being a negative fiscal contributor is higher for immigrants than for natives. In conclusion, economic inequality, which results in immigrants facing economic disadvantages, often renders them negative fiscal contributors in the short term, deprives them of the public support necessary to access social rights. This book has important implications for contemporary debates on the extension of social rights to immigrants.
---
En aquest llibre explorem els efectes de la immigració sobre l’estat del benestar a Europa. Investiguem els factors que determinen la disposició dels ciutadans a ampliar els drets socials als immigrants. Sostenim que els ciutadans poden ser reticents a concedir aquests drets per la preocupació que els immigrants suposin una càrrega fiscal per a l’estat del benestar. Per aprofundir en aquestes qüestions, hem dut a terme anàlisis experimentals a Espanya, França i el Regne Unit. Ens centrem en el paper de la reciprocitat, especialment en com els ciutadans valoren les contribucions fiscals dels immigrants. A causa de barreres estructurals, com salaris més baixos i pagaments irregulars, pot ser difícil per als immigrants convertir-se en contribuents fiscals positius a curt termini. Si els ciutadans prioritzen les contribucions fiscals a l’hora de determinar l’accés dels immigrants a les prestacions socials, això podria perpetuar la desigualtat econòmica.
Els resultats mostren que els ciutadans són menys favorables a concedir drets socials als immigrants que són contribuents fiscals negatius. En particular, les persones amb ingressos alts i aquelles preocupades per la sostenibilitat de l’estat del benestar reaccionen més negativament a l’ampliació d’aquests drets als immigrants. Contràriament al que sovint s’assumeix, també demostrem que les intencions cooperatives dels immigrants no eliminen la penalització que reben quan són percebuts com a contribuents fiscals negatius.
A més, la nostra recerca mostra que aquesta penalització és més elevada per als immigrants que per als ciutadans del país d’acollida. En conclusió, la desigualtat econòmica, que fa que els immigrants es trobin en desavantatge econòmic i puguin ser contribuents fiscals negatius a curt termini, els priva del suport públic necessari per accedir als drets socials. Aquest llibre aporta reflexions rellevants per als debats contemporanis sobre l’ampliació dels drets socials dels immigrants.
