Celebrem 20 Anys del Govern d’Esquerres! Tota la informació a l'Arxiu Digital Pasqual Maragall

Debats

La superfície agrícola disponible a la demarcació de Barcelona pot alimentar només un 10% de la seva població



ELS PARCS AGRARIS, ELEMENTS CLAU PER A LA TRANSICIÓ CAP A UN NOU MODEL ALIMENTARI

Els parcs agraris són espais de producció agrícola, dins d’un sistema agroalimentari. La seva preservació, malgrat formar part d’un sector clau, ha estat tradicionalment baixa i, per tant, no s’han generat les reserves de sòl suficients per assegurar que el sistema agroalimentari pugui funcionar correctament, tal com deia Josep A. Báguena, president de la Societat Catalana d’Ordenació del Territori.  Per això, Báguena reivindicava plans urbanístics que recullin els parcs agraris com un element substantiu en la configuració de l’espai dels nostres entorns urbans i periurbans. Els espais agraris metropolitans són espais a preservar a través d’instruments urbanístics i a través de les polítiques d’ordenació del territori.

La importància de preservar els parcs agraris va ser el missatge que va predominar en aquestes jornades de debat organitzades per la Fundació Catalunya Europa amb el suport del Club de Roma i Fundació la Caixa, que han comptat amb la participació de Josep A. Báguena i una taula de debat amb Olivier Chantry, responsable de biodiversitat i clima de la Unió de Pagesos del Baix Llobregat; Sònia Callau, cap de la Direcció Territorial Agrària, O.T. Prevenció Municipal d’Incendis Forestals i Desenvolupament Agrari, Àrea d’Infraestructures i Espais Naturals de la Diputació de Barcelona i Antoni Enjuanes, subdirector general d'Infraestructures Rurals, Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya. Ha moderat la sessió la periodista, Anna Grimau.

Actualment, la Zona Metropolitana de Barcelona consta de 5 parcs agraris, el Parc Agrari del Baix Llobregat, l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, l’Espai Rural de Gallecs, el Parc Agrari de Sabadell i l’Espai Agrari a l’entorn de Mataró. També hi ha altres parcs agraris propers a l’entorn metropolità que tenen una certa autonomia en el seu funcionament, com el Parc Rural de Montserrat, el Parc Agrari de la Conca d’Òdena o el parc Agrari de la Sèquia de Manresa. D’aquests, només el 16% han aconseguit un grau elevat de protecció des dels plantejaments urbanístics. A més, a la Demarcació de Barcelona, el 77% de la superfície agrària existent no està inclosa en cap d’aquests espais agraris. Tot això, se suma a una pèrdua del 42% de les terres de conreu en els darrers 70 anys, degut als processos d’urbanització i l’abandonament d’alguns dels terrenys.

Algunes dades

A la demarcació de Barcelona calen 3.5000 m2 de conreu per persona per poder alimentar-la al llarg d’un any. Actualment, aquesta província disposa de 203.000 hectàrees de superfície agrícola que poden alimentar al voltant de 600.000 persones cada any, és a dir, aproximadament un 10% de la població. Per poder abastir la ciutadania amb aliments frescos i de proximitat, la demarcació de Barcelona hauria de multiplicar per 7 la superfície dedicada a les fruites i hortalisses i per 10 la de cereals i altres conreus.

Protegir, regular i garantir el relleu generacional dels parcs agraris

Sònia Callau, cap de la Direcció Territorial Agrària de la Diputació de Barcelona, ha viscut amb optimisme l’evolució dels parcs agraris. “Les problemàtiques són reals, però vist amb perspectiva, hi ha hagut moltes millores, 21 anys després de la creació del parc agrari del Baix Llobregat. Per Callau, els parcs agraris tenen una triple funció. D’una banda, protegir el sol agrari. Una funció encara poc consolidada, ja que reconeix que, dels 8 parcs agraris existents, molts no tenen una protecció específica del sol. I encara més, en el període de creació del parc agrari del Baix Llobregat, que va durar 6 anys, es van perdre entre 400 i 500 hectàrees de sòl agrari. En segon lloc, els parcs han de ser un espai de governança, on tots els agents implicats puguin trobar-hi un espai de debat. I, en tercer lloc, han de servir per poder cercar la complicitat de la ciutadania.

Per Olivier Chantry, responsable de biodiversitat i clima d’Unió de pagesos del Baix Llobregat, els parcs agraris són importants, però també ho és lluitar contra la precarització de l’agricultura a través de projectes de pagesia resilients. En aquest sentit, el relleu generacional és primordial, cosa que s’hauria d’articular a través de plans de re-empresa. Chantry sosté que, en un escenari d’emergència climàtica, la garantia d’una autosuficiència alimentària serà clau. Per això, Chantry proposa la creació d’un banc de terra públic que es gestioni a través de les administracions. En aquest sentit, Callau assegura que des de la diputació de Barcelona s’estan impulsant fins a 3 bancs de terres a tota la demarcació per tal de facilitar la introducció de nova pagesia. “Aquests bancs són una eina d’intermediació de finestra única entre un propietari que té terres i no les conrea, o bé es vol jubilar, i una persona jove que vol treballar en el sector agrari”, explica Sònia Callau. Antoni Enjuanes, subdirector general d'Infraestructures Rurals, també explica que s’està desenvolupant un reglament que preveu recuperar terres en desús i posar-les a disposició d’aquelles persones que vulguin iniciar una activitat agrícola. Però per Enjuanes “cal posar més èmfasi en la re-empresa que no en la recuperació de terres en desús, perquè és més fàcil incorporar un jove en una empresa que ja està funcionant que no pas crear una empresa de nou”.



Etiquetes

Ciutats