En aqeust episodi es parla sobre el difícil moment per Europa i pels ciutadans europeus, sense oblidar que és un moment convuls global, i això comporta, en una Europa poc cohesionada, una problemàtica a l’hora d’exercir el poder que tenim. A més, es reflexiona sobre la crisi de projecte comú; no tothom “signa” ja el pacte d’una Unió Europea, que busca la cohesió social, i empara mecanismes igualitaris compartits. Mentrestant, les opcions d’extrema dreta continuen ampliant el seu espai, i Europa, “amb aquesta gent, té males cartes,” comenten els ponents.

El debat de la migració també agafa importància a causa de les crisis recents, es comenta com Europa ho afronta amb les seves mancances internes, moltes vegades originades per la mateixa construcció multinacional i els “cavalls de Troia” interns. Tampoc hem de menysprear les forces antieuropees de l’exterior, a qui no els hi interessa una Europa cohesionada i amb propostes d’avenç.

Una pregunta que es formula, intentant trobar solució a alguns d’aquests problemes, és si caldria donar més poder al Parlament Europeu, i alhora es remarca com les ciutats són dels pocs agents europeistes, pròxims a la ciutadania, que queden, i que s’haurien de potenciar, incloure més, o almenys escoltar amb més èmfasi.

En definitiva, els europeus ens hem de posar d’acord per anar junts, necessitem gent que treballi per la unitat europea, prendre decisions, comprometre’ns, trobar lideratge polític, Europa s’ha de creure que ha de construir el seu propi model, imposar les seves pròpies regles. Hem de ser capaços de reflectir més, de tornar a ser referents. Amb voluntat i força política podem anar conquerint espais, però es necessita visió i empenta.

Spotify: https://open.spotify.com/episode/2l3ljakSiVL3FvEN6X61Rv?si=b530c731aa9b4885

Youtube: https://www.youtube.com/watch?v=dRzpuvTYDUg