Aquest dimarts, 10 de novembre, el Cafè Europa ha tornat a obrir el debat amb una sessió d’alta volada analítica. Sota el títol “Examen a Trump. Què passa després?”, la politòloga Eva Anduiza ha desgranat les claus de les recents eleccions de mig mandat als Estats Units, uns comicis marcats per la materialització de la tan pronosticada «onada blava» i una severa davallada republicana.

El punt de partida de la trobada no ha deixat marge per al dubte: els resultats són, en paraules de l’experta, «suficientment històrics». El Partit Demòcrata ha assolit el control de la Cambra de Representants en sumar 256 escons (45 més que en l’anterior mandat) i ha conquerit la majoria al Senat. Un tomb institucional complet que lliga de peus i mans la capacitat legislativa de l’administració republicana.

Durant la seva exposició, Anduiza ha situat l'origen d'aquesta sotragada en el desgast de la figura presidencial. La percepció de corrupció al voltant de Donald Trump i una política migratòria titllada d’«extrema i amb graus elevats de violència» han activat una forta mobilització demòcrata, alhora que han refredat part de les bases republicanes. Aquest malestar s'ha vist agreujat pel rebuig ciutadà a la guerra amb l’Iran, l’escalada en el preu del petroli i el recel creixent davant l'impacte de la intel·ligència artificial, especialment pel consum de recursos dels centres de dades.

En contraposició, el bloc demòcrata ha sabut presentar cares noves: líders amb discursos il·lusionants, carismàtics i pragmàtics com James Talarico, Gina Hinojosa o Abdul El-Sayed. Mentre que l’aval directe de Trump s’ha convertit en una nosa electoral per als republicans, els demòcrates han demostrat que disposen d'un planter sòlid per encarar les seves pròximes primàries.

La ponent ha volgut destacar el missatge de fons que deixen aquests comicis per a la salut democràtica: «Malgrat l’erosió institucional, el sistema encara conserva el mecanisme bàsic: si la ciutadania està descontenta amb el govern, el pot fer fora». Lluny d'un vot purament emocional d’«ells contra nosaltres», la campanya ha demostrat el retorn a la racionalitat material i al cost de la vida (cost of living). Un exemple clar ha estat la nova governadora de Texas, Gina Hinojosa, qui ha bastit la seva victòria parlant d'escoles públiques, de l’ús de l'aigua que fan els centres de dades i de la influència dels tecnooligarques, connectant amb el dia a dia de les famílies.

Aquest gir pragmàtic ha tingut un reflex clau en la demografia electoral: el vot llatí, descontent amb etapes anteriors, però atemorit per les ràtzies de l’ICE i la retòrica xenòfoba, ha tornat a inclinar-se cap als demòcrates. Pel que fa al perfil ideològic, tot i la presència de veus progressistes, el partit s'ha consolidat des del centre gràcies a figures com Talarico, capaç d'interpel·lar a la moral col·lectiva i allunyar el votant de la desesperació.

Finalment, pel que fa a l’impacte a Europa, Anduiza ha descartat un efecte contagi directe sobre els comicis europeus, donada la singularitat del context nord-americà. Amb tot, ha llançat una advertència geopolítica: sense marge de maniobra en política domèstica i assetjat per futures comissions d'investigació al Congrés, és molt probable que Trump redobli l’aposta per l’acció exterior, un terreny amb menys contrapesos que obligarà els socis europeus a mantenir la guàrdia alta.

Podeu recuperar la conversa sencera de l'edició d'aquest Cafè Europa als canals oficials de YouTube i Spotify.