El vell Ordre ha mort: entre el desordre, l’imperi i les middle-powers
La sessió ha començat amb una afirmació contundent de Nathalie Tocci: l'antic ordre internacional ha mort. Tot i que els experts debaten el moment exacte del decés (l'11-S, la crisi financera del 2008, la primera onada de nacionalpopulismes, la pandèmia o la invasió russa d'Ucraïna), la politòloga ha assenyalat que tots aquests fets comparteixen part de la responsabilitat. Davant d'aquest buit, Tocci ha dibuixat tres escenaris de futur immediat. El primer és el pur desordre, exemplificat en guerres convencionals amb xifres de mortalitat pròpies de la Guerra Mundial (més d'un milió de baixes russes i 800.000 d'ucraïneses). Amb tot, ha recordat que "de vegades, en aquests moments de disrupció és quan apareixen les millors idees", vinculant directament la velocitat actual del desenvolupament tecnològic i de la intel·ligència artificial com una resposta a la necessitat de supervivència enmig del caos.
El segon escenari és el de l'Imperi, representat per actors com Rússia, la Xina o els Estats Units de Donald Trump, que no consideren les seves fronteres com a fixes i busquen esferes d'influència sota la llei de la selva. Tot i que "no hi ha res de bo en els imperis", Tocci ha matisat que fins i tot el més fort necessita un mínim d'ordre per funcionar. Finalment, ha destacat el paper de les anomenades middle powers (potències mitjanes) com l'Índia, els saudís, els egipcis o pakistanesos. Són actors del Sud Global que s'allunyen de la dicotomia Est/Oest i que, tot i no defensar necessàriament valors democràtics, sí que tenen un interès clar en les regles i normes internacionals, com demostren acords com el CPTPP o les negociacions UE-Mercosur.
Provincialitzar Europa i acceptar el món apolar
Per la seva banda, Rafael Grasa ha coincidit en el diagnòstic recorrent a Gramsci per definir el moment actual com un "interregne", on el vell món es mor i el nou triga a aparèixer, advertint que els tres escenaris plantejats per Tocci podrien arribar a coexistir. Grasa ha estat molt clar a l'hora de rebaixar l'eurocentrisme: "El centre del món no és Europa, ni ho serà en molt de temps". Des d'una perspectiva postcolonial, ha proposat "provincialitzar Europa", allunyar-nos de la idea que som el melic del món i aprendre del pensament decolonial per entendre que històricament hi ha hagut altres ordres sense imperis globals.
L'expert ha descrit la realitat actual no com un món multipolar, sinó "apolar", on les estructures tradicionals es buiden de contingut. Un exemple és l'OTAN: els EUA no l'abandonaran ni retiraran les seves bases estratègiques i ogives nuclears, però la buiden de contingut. En aquest context de multilateralisme de mínims, la Xina i els Estats Units eviten caure en la Trampa de Tucídides (una guerra oberta entre l'hegèmon i l'aspirant) desplaçant el conflicte cap a una guerra ferotge per la tecnologia i la transició energètica. Segons Grasa, l'autèntica alternativa a l'ordre actual només es consolidarà si els BRICS aconsegueixen posar en marxa una alternativa real al domini del dòlar. Per acabar, ha llançat un advertiment i una lliçó de realisme: el fenomen Trump no és una anècdota, sinó el reflex d'una tendència estructural d'EEUU cap a l'autocràcia i l'imperi, fet que hauria de servir perquè la Unió Europea "desperti de la seva letargia geopolítica" i assumeixi d'una vegada que el risc rus és real i que calen nous mecanismes de control.
Recupera el 'Cafè Europa' A YouTube i en format pòdcast a Spotify!
