Aquest Treball de Fi de Grau analitza l'impacte del populisme en dues variables crítiques per a la salut i l'estabilitat de les democràcies liberals: la tolerància institucional cap a mesures antidemocràtiques i la propensió individual a difondre desinformació. El populisme es conceptualitza des d'una aproximació ideacional com una “ideologia prima” (thin-ideology) estructurada entorn d'una divisió binària i maniquea entre un poble homogeni "pur" i unes elits “corruptes”. A partir d'aquesta base, la investigació avalua si el discurs populista, actuant com un marc d'identitat social i mitjançant tàctiques d'atribució de culpes (blame-attribution), activa mapes mentals i actituds latents en la ciutadania.
Teòricament es plantegen vuit hipòtesis. S'espera que l'exposició a senyals anti-elit, a marcs de centralitat en el poble o a la seva combinació propiciï una major tolerància als canvis institucionals antidemocràtics (H1a, H1b, H1c) , així com una major difusió de desinformació (H2a, H2b, H2c). Així mateix, s'examinen els efectes heterogenis de l'audiència, postulant que l'impacte dels tractaments discursius és asimètric i que presenta una major elasticitat o mal·leabilitat en ciutadans auto-ubicats en posicions de centre i dreta (H3a) i en persones amb un menor nivell d'estudis (H3b).
Per comprovar aquestes hipòtesis, es va dur a terme un experiment quantitatiu en línia a Catalunya entre l'abril i el maig de 2026, amb una mostra final diversa de N = 562 ciutadans residents. El disseny metodològic consisteix en un experiment factorial de 2 × 2 entre subjectes (between-subjects). Els participants van ser exposats aleatòriament a quatre variants d'una notícia atribuïda a una organització fictícia (XarxesLliures): un control neutral, un marc anti-elitista, un marc de centralitat en el poble i una condició combinada que fusiona ambdós elements. Finalment, després de l'estímul, es van mesurar les variables dependents de tolerància institucional antidemocràtica i intenció de difusió de desinformació mitjançant escales de tipus Likert de 7 punts.
Els resultats de la investigació revelen una absència d'efectes directes generals en els índexs agregats , ja que l'impacte del discurs populista depèn estretament de la ideologia i l'educació de l'audiència. Ideològicament s'observa una polarització asimètrica: en el segment d'esquerres, els estímuls redueixen la tolerància antidemocràtica i la intenció de propagar desinformació , mentre que en el de centre i dreta incrementen significativament les actituds antidemocràtiques. Pel que fa a la formació, els ciutadans amb estudis de fins a batxillerat es mostren molt més permeables, augmentant la seva tolerància a mesures autoritàries i la seva vulnerabilitat a les falsedats, mentre que els subjectes universitaris es mantenen completament resilients.
