Aquest treball analitza l'impacte de la COVID-19 sobre la desigualtat econòmica i el risc de pobresa a Catalunya durant el període de 2015 a 2025, comparant tres etapes: la fase prepandèmica (2015-2019), el xoc sanitari i econòmic (2020-2021) i la recuperació posterior (2022-2025). L’anàlisi examina la desigualtat distributiva i la pobresa multidimensional, incorporant una perspectiva territorial per vegueries i una anàlisi per col·lectius. La pandèmia va suposar una ruptura de la millora distributiva prèvia, amb un impacte profundament asimètric en què el teletreball va actuar com a línia divisòria entre treballadors protegits i exposats. La recuperació posterior va revertir el xoc sobre la desigualtat relativa, però la pobresa material va persistir per sobre dels nivells de 2015, agreujada per la inflació. Les transferències públiques van contenir eficaçment el xoc, tot i que la vulnerabilitat estructural es manté concentrada en determinats col·lectius i territoris.