La Fundació Catalunya Europa va celebrar la seva Conferència Anual 2025 coincidint amb els trenta anys de l’impuls del diàleg euromediterrani sorgit a Barcelona. L’acte va posar l’accent en el paper de les ciutats en la governança mediterrània i en els reptes compartits entre les dues ribes.
La directora de la Fundació, Dolors Camats, va obrir la sessió recordant que la FCE treballa com a espai de trobada per al debat europeu i per actualitzar el llegat de Pasqual Maragall. Va repassar les principals línies d’activitat de l’any i va contextualitzar la conferència en el marc del 30è aniversari de la Declaració de Barcelona.
En aquest mateix espai es va dur a terme el lliurament dels Premis Llegat Pasqual Maragall 2025, que reconeixen treballs acadèmics vinculats a les àrees de recerca i pensament de Maragall. Els premiats van ser Flora Ibáñez de León, Mikel Berra Sandin i Albert Santasusagna Riu, en les categories de Grau, Màster i Llegat PM, respectivament.
El diàleg: ciutats, cooperació i futur mediterrani
L’historiador i premi Llegat Pasqual Maragall 2020 Òscar Monterde va oferir una anàlisi dels trenta anys transcorreguts des de la Declaració de Barcelona. Va contextualitzar aquell moment i va repassar els principals elements que han condicionat el desenvolupament del partenariat euromediterrani: l’evolució política, les desigualtats, la situació a Palestina, el canvi climàtic i la transformació del rol de les ciutats en l’escena internacional.
Posteriorment, la periodista Cristina Mas va moderar el diàleg central de la jornada, amb la participació de Mustafa Hijazi, alcalde de Saïda; Clare Hart, presidenta de MedCities; Neila Akrimi-Kemperman, directora del CILG-VNGi; i Maria Eugènia Gay, tinenta d’alcaldia de Barcelona.
Mustafa Hijazi va explicar la situació de les ciutats del Líban i la necessitat de reforçar la col·laboració internacional i el paper de les organitzacions socials en entorns d’alta complexitat.
Clare Hart va destacar la tasca de les xarxes de ciutats mediterrànies i va subratllar que la migració continua sent un element central del debat mediterrani i un àmbit on les ciutats actuen en primera línia.
Neila Akrimi-Kemperman va remarcar la vigència del projecte iniciat el 1995 i va defensar la necessitat d’incorporar els governs locals en totes les fases de disseny i implementació de les polítiques mediterrànies.
Per la seva banda, Maria Eugènia Gay va insistir que el nou pacte de la UE amb la Mediterrània hauria d’incorporar de manera explícita la contribució municipal, especialment en matèries com l’acollida, l’habitatge, la mobilitat i les polítiques socials.
La presidenta de la Fundació, Airy Maragall, va cloure la Conferència recordant els quaranta anys de l’entrada d’Espanya a la Unió Europea i els avenços assolits des d’aleshores. Va remarcar que el projecte europeu continua en evolució i que la seva credibilitat davant la ciutadania depèn d’un reforç de l’acció social, ambiental i tecnològica, així com d’un reconeixement més gran del paper de les ciutats i les administracions locals.
Va subratllar que la Mediterrània forma part indestriable del projecte europeu i del llegat de Pasqual Maragall, i va agrair el suport de patrons, institucions, entitats i col·laboradors que fan possible la tasca de la Fundació.
