La figura de Pasqual Maragall i el seu impacte en el model de ciutat han centrat una nova edició del cicle "Moments Estel·lars", organitzat per la Fundació Catalunya Europa en col·laboració amb The New Barcelona Post. El debat ha comptat amb les intervencions del geògraf Oriol Nel·lo, l'exconsellera Montserrat Tura i l'activista veïnal Custodia Moreno, que han analitzat com la visió de l'alcalde continua vigent en la transformació de la capital catalana.
Els ponents han coincidit que la transformació de la ciutat va anar molt més enllà de la fita dels Jocs Olímpics del 1992, fonamentant-se en quatre grans eixos estratègics:
L'urbanisme des dels barris: Abans d'obrir la ciutat a escala internacional, el govern de Maragall es va centrar a resoldre els dèficits estructurals interns, prioritzant l'erradicació del barraquisme i la dignificació de l'espai públic a les zones més desfavorides.
La cohesió del territori: El mandat es va caracteritzar per la voluntat de "cosir" els diferents teixits urbans, un fet que es va materialitzar especialment amb l'obertura de Barcelona al mar i la recuperació del litoral per a l'ús de la ciutadania.
L'aposta pel coneixement: L'exalcalde va dissenyar les bases d'un model econòmic lligat a la recerca, la ciència i la tecnologia, anticipant el desenvolupament de districtes d'innovació com l'actual 22@.
La visió metropolitana i europea: El maragallisme va defensar una governança que superava els límits administratius estrictes de la ciutat, articulant el municipalisme català com un actor de referència en la política europea.
En les conclusions de la sessió, s'ha destacat que analitzar el llegat de Pasqual Maragall no respon a un exercici de nostàlgia, sinó a la necessitat de recuperar una ambició política que sàpiga combinar la projecció global de Barcelona amb la cohesió social dels seus barris.
Fotografia d'Àngel Bravo
