Aquest divendres 27 de febrer hem celebrat una sessió de ‘Cafè Europa’ destinada a analitzar un debat ben actual, la qüestió migratòria.
Sota el nom ‘Reconèixer o excloure: la regularització en el marc europeu”, la Gemma Pinyol, directora de migracions a Instrategies; l’Imanol Legarda, investigador de Picum; i en Carlos Roldan, coordinador de Solidar, han debatut sobre les claus i implicacions de la nova regularització proposada pel govern espanyol, tant a nivell estatal com europeu.
La sessió ha deixat clara una idea compartida: la regularització no és cap excepcionalitat, sinó una eina política que diversos estats europeus i amb governs de diferents ideologies han utilitzat per donar resposta a situacions de fet.
Ni efecte crida ni efecte negatiu contra l’estat del benestar
La directora de migracions a Instrategies ha obert la jornada amb una idea clara i és que “la regularització no té un efecte crida, com ja s’ha demostrat anteriorment”. Gemma Pinyol ha destacat que aquesta regularització no és cap excepció: “és un instrument que han fet servir molts països europeus i que serveix per normalitzar una situació jurídica de persones que ja viuen aquí”.
De fet, apunta que a part de tenir precedents que confirmen que no té aquest ‘efecte crida’. Per poder-se acollir a la mesura, cal demostrar que residència a Espanya abans del desembre del 2025 – per tant, els que arriben passada aquesta data, no optarien a la regularització.
En aquest punt, Imanol Legarda ha afegit que els permisos de treball no permeten accés regular a la resta dels estats membres de la Unió Europea i que, per tant, tampoc té un efecte crida en l’espai Schengen. A més, ha insistit que al contrari del que apunten alguns partits polítics, “la regularització no va en contra de la legislació europea, sinó que és competència i responsabilitat de cada un dels estats membres”.
Legarda també ha explicat que “no només s’ha demostrat que és una bona mesura per a les persones immigrants, sinó també per al conjunt de la societat”. En un context on la regularització massiva va a contracorrent i on la idea general promou el control fronterer i les expulsions, aquesta mesura demostra bones pràctiques que altres països poden tenir en compte. En aquest sentit, Pinyol ha subratllat que la regularització no va en contra de l’estat del benestar, ja que les persones migrants que ja contribueixen amb la seva feina i pagant impostos indirectes, passaran a contribuir també a la imposició directa.
Les escletxes i l’extrema dreta
Els ponents han coincidit que el debat migratori en el qual es centra l’extrema dreta a escala global té un discurs que intenta afeblir l’estat del benestar i la democràcia, ja que no respon al fet migratori sinó aque desvia el focus amb l’objectiu de reduir drets socials i econòmics i erosionar la democràcia. “Són polítiques cada vegada més populistes que atrauen votants, però que no solucionen problemes”, diu Legarda.
En aquest punt, Carlos Roldan ha assenyalat que “si la migració s’entén des d’una perspectiva de seguretat, s’accepta el discurs de l’extrema dreta”. Per això, ha defensat que s’ha de fer un canvi de mirada i “passar d’un enfocament de control, a un d’inclusió”. També ha apuntat que els principis socials de la Unió Europea queden sense efecte en les persones migrants en situació il·legal, ja que existeix una escletxa de protecció de drets – a la pràctica hi ha múltiples barreres legals – i una escletxa d’accés a la justícia – quan algú té problemes no acudeix a la justícia per por a represàlies. Davant d’aquesta situació de temor i poques facilitats, ha conclòs, consolida escenaris on s’assumeixen situacions d’abusos i precarietat.
En el tram final del debat s’ha parlat que aquesta regularització trenca amb una narrativa global anti-immigració, com apunta Pinyol. Roldan, però, afegeix que la regularització no és només una mesura migratòria, sinó que també és una mesura social i evidencia que els drets depenen de l’estatus social. “Hi ha tres efectes principals que es derivaran de la regularització: l’accés real a drets i serveis, la participació plena en la vida comunitària i la millora de les condicions de treball”, descriu. Acaba, a la vegada, amb un aire de confiança: “regularitzar no significa premiar, sinó ordenar el que ja és una realitat; regularitzar significa crear un tallafocs per a no perpetrar les irregularitats; regularitzar significa reduir vulnerabilitats, significa integrar, significa protegir”.
La sessió ha evidenciat que, en un context europeu i internacional marcat per la polarització i reticències amb la immigració, aquesta regularització es pot entendre com una mesura de bones pràctiques a tenir en compte per part d’altres països, especialment en contraposició a les polítiques de persecució i deportació de l’administració Trump.
