“És fonamental que la tecnologia incorpori valors humans. Sovint es dissenya amb fins corporatius i després s’aplica a l’àmbit públic.”
Així començava la reflexió d’Ángela Precht, coordinadora de l’exposició “Com dissenyar una revolució. La via xilena al disseny” i membre del PEMB, en una jornada que va omplir el Museu del Disseny de pensament crític i debat sobre el paper de la tecnologia en la transformació social.
Organitzada per la Fundació Catalunya Europa, la jornada “Tecnologia, governança, justícia social” va reunir experts i veus diverses per analitzar com el disseny i la innovació tecnològica poden influir en la democràcia i la vida col·lectiva.
Des del llegat del projecte Cybersyn —l’ambiciós sistema de comunicació i gestió econòmica impulsat pel govern d’Allende per democratitzar la presa de decisions— fins a la visió transformadora de Pasqual Maragall i els reptes actuals que planteja la intel·ligència artificial, les tres converses de la jornada van oferir una mirada plural i complementària sobre el vincle entre tecnologia i justícia social.
El debat va comptar amb la participació de Raul Espejo, Carlos Senna, Simona Levi, Teresa Serra, Andreu Ulied i David Lizoain, que van compartir experiències, idees i propostes per pensar futurs més justos i humans. Les converses del matí van ser conduïdes per la periodista Mariola Dinarès, experta en innovació digital.
La jornada es va emmarcar dins de l’exposició “Com dissenyar una revolució. La via xilena al disseny”, que es pot visitar al Disseny Hub Barcelona, i que recupera el paper clau del disseny en el projecte polític de Salvador Allende.
Des de la Fundació Catalunya Europa agraïm la col·laboració del PEMB, l’Ajuntament de Barcelona i el Museu del Disseny, així com la participació de totes les persones que van omplir l’espai de debat i idees.
