Barcelona, 18 de setembre de 2025.
La Fundació Catalunya Europa ha presentat al Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), aquest matí, l’informe Catalunya: motor d’una nova Europa, que analitza com el país pot posicionar-se en el nou marc de competitivitat europea traçat pels informes Draghi i Letta.
En l’obertura de l’acte, el president del CTESC, Ciriaco Hidalgo, ha destacat que “Catalunya ha de ser capdavantera en l’aplicació de les recomanacions recollides a l’informe de la Fundació Catalunya Europa, que han de permetre millorar la competitivitat i la productivitat, així com ser més justos en la riquesa que generem”.
La periodista Ariadna Trillas, autora de la publicació, ha resumit en set idees clau les aportacions de més de 40 representants del món econòmic, social, polític i educatiu: el consens entorn dels informes Draghi i Letta, el potencial de Catalunya en innovació i recerca, la necessitat de polítiques ambientals realistes, la defensa de l’estat del benestar, la visibilització de sectors menystinguts com l’agricultura, la manca de representació de les pimes i la urgència d’una major integració europea.
El paper de Catalunya i els reptes d’Europa
Posteriorment, Trillas també ha moderat el debat amb Juli Fernández, secretari general d’Economia i Finances de la Generalitat; Joan Tristany, director general d’AMEC; Víctor Burguete, investigador sènior del CIDOB, i Dolors Camats, directora de la Fundació Catalunya Europa.
Fernández ha defensat la necessitat de reforçar la cooperació entre estats membres, vincular sostenibilitat i creixement econòmic i posar els municipis al centre de les decisions: “El risc és crear macroestructures allunyades de la ciutadania”.
Tristany ha alertat que “la tempesta geopolítica actual ha posat de manifest la falta de lideratge en l’execució dels plans europeus”, mentre que Burguete ha advertit que “Trump ens està dividint, perquè mitja Europa és trumpista”.
Per la seva banda, Camats ha posat l’accent en els obstacles interns: la polarització política, l’auge dels autoritarismes i la incapacitat de prendre decisions de llarg termini. Ha instat a “atrevir-se amb instruments nous, recolzar-se en la ciutadania com a agent de canvi i apostar sense complexos per la democràcia”, perquè “com més democràtica, plural i social és una societat i les seves institucions, més fàcil és prendre les decisions econòmiques sobre la taula”.
