Celebrem 20 Anys del Govern d’Esquerres! Tota la informació a l'Arxiu Digital Pasqual Maragall

Actes, premis i beques

La presidenta de la Comissió Europea pronuncia el darrer discurs de l'estat de la Unió del mandat 2019-2024



Aquest dimecres 13 de setembre, hem assistit a la seu de les institucions europees a Barcelona per seguir el discurs sobre l’estat de la Unió de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, davant el Parlament Europeu a Estrasburg.

El discurs ha obert el debat sobre l'estat de la Unió del 2023 i enguany ha estat l'últim discurs d'aquesta legislatura, ja que el juny de 2024 se celebraran les eleccions europees. A més, ha estat un discurs especialment important, ja que en l'últim any els europeus s'han enfrontat a reptes sense precedents com una crisi energètica, els efectes de la pandèmia o la guerra a Ucraïna, amb el desplaçament de refugiats més massiu des de la Segona Guerra Mundial, i s'ha impulsat l'economia amb inversions europees rècord.

Una situació que ha portat la Unió Europa a respondre amb mesures per donar suport a Ucraïna i exigir responsabilitats a Rússia. A més, s'han impulsat inversions dins i fora de la Unió, en l'àmbit de l'economia s'ha treballat en l'acceleració de les transicions verda i digital, i en l'àmbit social, s'ha protegit els valors fonamentals de la UE d'igualtat, inclusivitat i justícia social.

Debat amb joves europeistes 

Després del discurs, la Comissió Europea a Barcelona han organitzat un debat amb joves moderat per l’escriptor i periodista cultural, Eudald Espluga, amb les següents participants:

Ada Font, membre de Joves Europeus Federalistes de Catalunya.
Viviane Ogou, presidenta de Puerta de África i delegada del Consell de Joventut de Barcelona al Caucus Jove.
Maria Serra, ambaixadora del Pacte Europeu pel Clima.

Els eixos del discurs d’Ursula Von der Leyen

La presidenta ha fet un balanç positiu del darrer any i ha fet un repàs als principals objectius de l’agenda europea.

Sobre el Pacte de Migració i Asil, que la Comissió Europea voldria aprovar en aquests 300 dies que falten de mandat, ha explicat que serà una eina per la lluita contra les màfies i el tràfic de persones, i que es vol treballar amb altres països en acords similars al que s'ha signat amb Tunísia per combatre la immigració. 

"Mai havíem estat tan a prop de la possibilitat d'un acord per un nou Pacte de Migració i Asil. Necessitem una nova legislació més actualitzada, a l'alçada dels reptes actuals, que garanteixi més drets, una major governança i més protagonisme per part de les nostres agències", ha afirmat Von der Leyen.

Pel que fa a la lluita contra el canvi climàtic, ha parlat del Pacte Verd Europeu que proporciona el marc, els incentius i la inversió per moure'ns cap a una economia més verda, neta i sostenible. "Fa 4 anys el Pacte verd Europeu va ser la nostra resposta a la crida de la història. Seguirem impulsant les energies renovables. El futur de la indústria tecnològica neta ha de ser una realitat a Europa", ha dit la presidenta.

Von der Leyen també ha defensat, des del ple del Parlament Europeu, la necessitat que la Unió Europea compti amb una norma comuna que protegeixi "el principi bàsic que no és no" amb l'objectiu de combatre la violència masclista. "No hi pot haver una veritable igualtat sense acabar amb la violència vers les dones. Europa ha fet un canvi quant a la violència de gènere, però la feina encara no ha acabat", ha subratllat. La presidenta ha recordat que s’ha produït un avenç històric en termes d'igualtat de gènere, tal com demostra l'adhesió històrica de la UE a la Convenció d'Istambul, així com l'impuls per aprovar una llei europea de lluita contra la violència de gènere.

En el seu discurs, també ha parlat dels reptes relacionats amb la transició digital, com la regulació ètica i segura de la intel·ligència artificial. En aquest sentit, ha reclamat que Europa tingui un paper de lideratge per crear un marc mundial per regular la intel·ligència artificial.

Pel que fa a Ucraïna i l’ampliació de la UE, ha recordat que hi ha quatre milions d'ucraïnesos que segueixen acollits a la Unió Europea i ha anunciat que se'ls allargarà la protecció per part de la Unió. Ha explicat que ja s'han destinat 12.000 milions d'euros d'ajuda només aquest any a Ucraïna i que espera que en els propers anys s'hi destinin 50.000 milions més.

I també ha apuntat el que serà el principal repte per als propers anys: l'ampliació de la Unió Europea. A partir de la guerra d'Ucraïna hi ha més voluntat d'accelerar aquesta ampliació amb Ucraïna, els països dels Balcans (Sèrbia, Montenegro, Bòsnia i Hercegovina, Macedònia del Nord, Albània, Kosovo), però també amb Geòrgia i Moldàvia. En aquest sentit, ha assegurat sense posar data que la Unió Europea tindrà més de 30 membres i més de 500 milions de persones sota el paraigua del respecte als drets humans i de l'imperi de la llei. "

El 2024 es compliran 20 anys de la gran ampliació de la UE. Cal seguir caminant en aquesta direcció, afavorint l'adhesió de més països i aprofundint en una major integració. Només així assegurarem una Unió Europea amb un rol geopolític més determinant", ha conclòs la presidenta de la Comissió Europea.

Què és el SOTEU i per què és important?

Cada any, al setembre, la presidenta de la Comissió Europea pronuncia el seu discurs de l'State Of The European (SOTEU) (Estat de la Unió Europea) davant el Parlament Europeu, per fer balanç dels èxits obtinguts i presentar les prioritats per a l'any següent.

Es tracta d'un esdeveniment anual històric instituït pel Tractat de Lisboa el 2010 per tal de fer més democràtica i transparent la vida política de la Unió. Suposa el tret de sortida del "Govern d'Europa" per al nou any, una mena de començament del curs polític. Cal tenir en compte que els anuncis de la presidenta repercuteixen en la vida, els drets i les llibertats dels ciutadans europeus.