Debats

Jornades Municipalistes

Renovem el país? La transició energètica i la qüestió territorial



"LA DEPENDÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA ÉS EXTRAORDINÀRIA, ENCARA NO HEM PUJAT AL TREN DE LES RENOVABLES"

Quins reptes ens planteja la transició energètica? Com podem assolir-los? Com podem garantir que aquesta transició es faci de manera sostenible ambientalment, justa socialment, viable econòmicament i equilibrada territorialment? Aquestes qüestions van ser el punt de partida del debat "Renovem el país? La transició energètica i la qüestió territorial" celebrat a l'auditori de CaixaForum Macaya de Barcelona, el dimecres 5 d'octubre de 2022, dins el cicle La transformació de la ciutat.

L'objectiu de la taula rodona era reflexionar sobre l'impacte de la transició energètica en el territori i obrir el debat per dissenyar accions envers un model que atengui les demandes de tots els sectors socials.

La introducció i moderació de la taula rodona va anar a càrrec de Joan López, membre del Grup d'Estudis sobre Energia, Territori i Societat (Gurb) de la UAB; i aquests van ser els ponents que hi van participar:

  • Sergi Saladié, professor del Departament de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili.
  • Joan Herrera, director d'Acció Ambiental i Energia de l'Ajuntament del Prat de Llobregat
  • Marta Morera, directora de l'Institut Català d'Energia (ICAEN) de la Generalitat de Catalunya.

 

"No estem al vagó de cua del tren de les renovables, sinó que encara no hi hem pujat".

En la seva intervenció, la directora de l'Institut Català d'Energia (ICAEN) de la Generalitat de Catalunya, Marta Morera, va destacar la importància del coneixement i d'estudis com "Prospectiva energètica de Catalunya". Aquest document analitza el nou paradigma del sector elèctric i la transició cap a un nou model energètic, on la generació descentralitzada i distribuïda apoderi a la ciutadania a l'hora de definir noves polítiques energètiques, que permetin assolir l'objectiu d'arribar al 100% d'energies renovables el 2050 a Catalunya.

En aquest sentit, es va mostrar convençuda que encara es poden complir els objectius si els sectors públic i privat treballen plegats; i va donar dades optimistes com ara que "el darrer any s'ha passat de 8 a 100 projectes d'energies renovables a informació pública (94 solars i 6 eòlics)". També va apuntar que "l'ocupació del 2,5% del territori necessari per a renovables pot fer-se sense afectar zones de valor agrològic i definint zones prioritàries de desenvolupament".

Per la seva banda, el professor del Departament de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili, Sergi Saladié, va descriure la situació dels darrers anys a Catalunya com d'evident improvisació per la manca de planificació i va lamentar que no s'estigui complint la Llei del canvi climàtic aprovada pel Parlament de Catalunya el 2017. "Hem passat d'un marc normatiu general a fer projectes, sense tenir abans un Pla. L'actual context ha generat gran inseguretat jurídica". En un altre moment del debat, va apostar per "posar al congelador els grans projectes de renovables" insistint en l'impacte de les grans línies d'alta tensió i les grans dificultats d'aquest model. Saladié va defensar anar cap a una "autosuficiència connectada, ja que amb les teulades i l'autogeneració d'energia no en farem prou".

De fet, la situació a Catalunya, pel que fa a energies renovables, encara està a les beceroles, tal com va mostrar amb dades el director d'Acció Ambiental i Energia de l'Ajuntament del Prat de Llobregat, Joan Herrera. "La dependència energètica de Catalunya és extraordinària, cal apostar per la descarbonització tenint en compte la demanda del transport i la indústria. La producció de renovables és molt baixa, per sota de la mitjana espanyola i europea", va indicar Herrera. Per això, va defensar la necessitat d'un pacte ciutat-territori per abordar amb celeritat i de forma coordinada la transició energètica a Catalunya, ja que "avui en dia no estem al vagó de cua del tren de les renovables, sinó que encara no hi hem pujat".

L'acte es va iniciar amb les paraules de benvinguda de Jaume Lanaspa, president de l'Oficina del Club de Roma a Barcelona; Pau Mas, director de la Fundació Catalunya Europa; i de Josep Báguena, president de la Societat Catalana d'Ordenació del Territori (SCOT).

A continuació podeu llegir l’article de la sessió escrit pel moderador Joan López, membre del Grup d'Estudis sobre Energia, Territori i Societat (Gurb) de la UAB.

La transformació de la ciutat és un cicle de debats organitzat per la Fundació Catalunya Europa amb la Fundació La Caixa i el Club de Roma i la Societat Catalana d'Ordenació del Territori, que rep el suport de l'AMB, la Diputació de Barcelona, i els ajuntaments de Barcelona, Santa Coloma de Gramenet, Gavà i Sant Cugat del Vallès.


Documentació




Etiquetes

Canvi climàtic  Ciutats  Economia  Medi ambient