Celebrem 20 Anys del Govern d’Esquerres! Tota la informació a l'Arxiu Digital Pasqual Maragall

Blog


Els dies 26 i 27 de gener es va celebrar la segona ronda de les eleccions presidencials de la República Txeca. Després de la primera ronda on el president Zeman i el seu principal competidor, Ji?í Drahos, van obtenir els resultats esperats, finalment Zeman ha tornat a imposar-se a la presidència del país. Dins la creixent corrent antieuropeista dels últims anys, aquestes eleccions eren una altre prova per a Unió Europea, i els resultats han reforçat la teoria que alguna cosa no s’està fent bé. Els ciutadans txecs han tingut l’oportunitat de pronunciar-se i ho han fet elegint de nou un candidat euroescèptic.

La primera ronda de les eleccions va deixar clar que les enquestes anaven per bon camí; el president i el principal rival van rebre el suport majoritari de la població. Zeman va obtenir el 38,5% dels vots totals (quasi 2 milions) el seu major competidor, Ji?í Drahoš, va obtenir el 26,6% dels vots (poc més de 1,3 milions). Pavel Fischer va ser el 3r candidat, molt per sota, amb un 10% dels vots. Cal remarcar l’èxit de Marek Hilser, el mestre que no va aconseguir les 50 mil signatures per poder presentar-se com a candidat i que va haver de comptar amb el recolzament d’alguns diputats per poder ser un dels 9 candidats finals, que no va tenir una financiació campanya extraordinària i que, sorprenentment, va aconseguir més del 8% dels vots, quasi mig milió. 

A la segona ronda, el guanyador va obtenir un 51,4% dels vots, 2,8 milions i el segon candidat es va emportar un 48,6% de l’escrutini, és a dir, 2,7 milions de vots. Tot i que els resultats han estat ajustats, Drahoš no ha tingut suport suficient per fer-se amb el control del Castell de Praga.

Segons les fonts de l’Oficina Txeca d’Estadística, les dades sobre els votants segueixen la tònica general dels països desenvolupats; els votants de Zeman són generalment persones grans, de zones rurals i amb poc nivell educatiu mentre que Drahoš obté el recolzament de les grans ciutats i persones amb més estudis universitaris.

Què passarà a partir d’ara? Doncs tot i continuar amb un president extremista el país dependrà de la configuració que la política parlamentària, ja que el president com a figura no té poder. El primer ministre Andrej Babiš, del partit populista ANO, serà qui condueixi al país o no,  cap al que es coneix com el bloc dels aïllacionistes de la UE (Hongria i Polònia) depenent dels pactes de govern que faci.

A tot això podem afegir que segons veus expertes del propi país, tant les eleccions parlamentàries com les presidencials han donat peu a un canvi d’època. Alguns catedràtics com George P?ibá? afirmen que s’ha acabat el primer quart de segle i no només això, sinó també el mite de la nació Txeca inherentment democràtica. Fins i tot s’atreveix a afirmar que s’ha produït el col·lapse de la primera República Txeca.