El paper internacional de les ciutats i de la Barcelona metropolitana
Mireia Belil
Geògrafa, consultora internacional, membre del Comissariat del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) a Metròpoli Oberta
Les ciutats són cruïlles; punts d’arribada i de sortida de persones, de mercaderies, d’idees; bressols d’innovació, de diversitat, de solidaritat... La política exterior i les aliances entre ciutats existeixen des de fa molts segles. Amb els processos d’urbanització accelerats, la globalització i la necessitat de comptar amb els espais urbans i la seva població per resoldre els grans problemes globals, la presència internacional de les ciutats han adquirit més centralitat: per la capacitat d’impacte i canvi, i per la defensa del rol de les ciutats en l’evolució mundial. Actualment, la majoria de les ciutats operen o volen operar al món, i la seva activitat conviu amb un complex ecosistema de xarxes, plataformes, entitats i activitats de presència internacional de les àrees urbanes que no sempre és eficient ni complementari.
La presència internacional de la Barcelona metropolitana és un bon exemple de com les ciutats poden reivindicar el seu paper, la seva capitalitat i el seu lideratge. Les ciutats han estat i estan al món per la cooperació al desenvolupament; la solidaritat; la mediació en conflictes; la capacitació tècnica; l’atracció de persones, d’inversions, de visitants, d’estudiants, de recerca, de grans esdeveniments o d’actes culturals; el posicionament social, econòmic, cultural, institucional o polític; la internacionalització d’activitats, o la projecció de causes específiques a l’agenda política internacional.
També és un bon exemple de la feina feta per moltes ciutats europees, amb més o menys encert. Els darrers quaranta anys han estat anys de molta feina, no sempre coordinada ni sempre exitosa, a vegades amb pocs recursos i amb grans dificultats. Tots aquests processos són complexos, sense receptes prèvies ni solucions màgiques, i de treball a llarg termini. Des dels inicis, la presència internacional de Barcelona va ser metropolitana, liderada per la ciutat. Les administracions locals sempre van ser un actor important, però un participant més d’accions i actuacions protagonitzades o liderades per agents amb funcions i naturaleses ben diverses i dispars. La presència internacional va ser una suma de voluntats, necessitats, capacitats, possibilitats i oportunitats aprofitades.
El paper internacional no era una opció: era una necessitat. Estar al món i convidar el món a estar a la Barcelona metropolitana era, i continua essent avui, una part intrínseca del projecte per tal d’aconseguir una ciutat de més qualitat de vida per a totes les persones, més justa, diversa i propensa a la innovació. És essencial per modificar la base econòmica, i aconseguir els fons i els talents imprescindibles per oferir una ciutat de qualitat. L’aposta per la internacionalització era i és l’altra cara de la moneda de la millora interna de la ciutat.
La tercera dècada del segle xxi ofereix un context que condiciona les possibilitats i les oportunitats de les ciutats. També les de la Barcelona metropolitana.
La dimensió econòmica, poblacional i espacial de les àrees urbanes creix, i molt, i es fa quantitativament més rellevant. La metropolitanització de les ciutats, un fenomen universal amb morfologies i funcionalitats molt diverses, defineix els processos d’urbanització d’aquest segle.
La consolidació d’Europa fa que la competència i la cooperació entre territoris (ciutats, metròpolis, regions urbanes, etc.) augmenti. Els sistemes urbans nacionals jerarquitzats i funcionals s’han trencat i ara les relacions s’estableixen fora dels circuits tradicionals. La consolidació del sistema urbà europeu se superposa i interacciona amb el sistema urbà estatal tradicional, desdibuixant-lo. Actualment, a Europa hi ha un sistema dinàmic, interdependent i policèntric que coexisteix amb els sistemes urbans dels estats. A excepció de les capitals d’estat consolidades, que reconcentren poder i atractiu a tot Europa, la resta de ciutats necessiten trobar el seu nínxol especialitzat en aquest sistema, en solitari o complementàriament amb altres metròpolis.
En aquest entorn, sorgeixen les geografies de geometria variable, d’espais d’acció i d’interacció discontinus i de construcció d’aliances no necessàriament històriques, de consolidació de clústers d’àrees urbanes. En aquest sistema urbà, és essencial l’emergència de les noves ciutats globals, com ara Barcelona, Copenhaguen, Munic, Viena o Amsterdam, que busquen el seu nínxol especialitzat en un sistema internacional.
Aquest context va acompanyat de canvis en les estructures de poder i autoritat, amb l’aparició de nous actors globals (com les empreses tecnològiques) i la transformació del poder dels estats i dels “blocs d’estats”. Es dona una nova situació de globalització asimètrica i de globalització regionalitzada, que canvia el posicionament relatiu de les diferents àrees metropolitanes. El retorn de possibles “blocs”, així com els conceptes de sostenibilitat, proximitat i sobirania, ofereixen espais de posicionament diferents dels de fa unes dècades. El fet urbà cada dia és més central, però les ciutats, com a agents polítics, no necessàriament incrementen el seu poder, entès aquí com el control (o la possibilitat de control) sobre els fluxos de persones, mercaderies, diners i dades, i sobre les connexions que s’estableixen entre aquests elements. No hi ha gaires agents ni actors capaços d’exercir aquest control a escala global; per tant, és essencial establir aliances, cooperar i construir xarxes de manera que permetin el posicionament per assegurar el progrés de la ciutat.
Els lideratges i la capitalitat es construeixen a partir de processos complexos. Barcelona és la capital d’un país, d’una llengua i d’una cultura. El seu lideratge s’ha consolidat també sobre la base de l’experiència de les transformacions urbanes, l’excel·lència i el reconeixement d’algunes polítiques públiques, la innovació en la generació de coneixement sobre àrees urbanes, la recerca puntera, la qualitat de vida, la defensa d’uns valors determinats, la solidaritat, etc. Tots ells poden formar part de la construcció d’un lideratge a diferents escales territorials, que en aquests moments se centren en Europa i en la Mediterrània, sense renunciar a les aliances estratègiques per al desenvolupament de la metròpoli. A vegades, els territoris es clusteritzen a l’entorn d’elements puntuals, que segurament no hi tenien una relació prèvia, però que generen connexions de valor per a altres activitats, oferint complementarietats i aliances.
La presència internacional d’una àrea urbana i el seu reconeixement requereixen molts esforços a llarg termini. La política exterior és una part intrínseca de la política urbana de progrés econòmic i social, de la millora de la qualitat de vida de les persones i de la defensa de valors com l’equitat, la sostenibilitat, la solidaritat i els drets humans. Aïllades i tancades, les ciutats perden l’essència i les oportunitats d’innovació i de progrés. La mirada metropolitana a la presència internacional de Barcelona exigeix un esforç de col·laboració entre els diferents nivells de govern i les diverses administracions que operen en el territori.
Els àmbits local i global són complementaris, i no antagònics. La política internacional és part de la quotidianitat per poder millorar la qualitat de vida de les persones. Si la presència internacional és central per al progrés social i econòmic de la població i del territori, la ciutadania i les seves organitzacions han de ser capaces de captar el valor generat per aquestes polítiques i activitats d’internacionalització. No sempre s’aconsegueix explicar i donar visibilitat al valor de la presència internacional, a vegades perquè la presència de diferents actors de la societat és limitada i a vegades perquè els ciutadans només detecten les externalitats negatives, inherents a qualsevol procés que canvia les dinàmiques habituals. Preveure, planificar per limitar o compensar les possibles externalitats negatives (turisme massificat, gentrificació, noves desigualtats i bombolles, atracció d’activitats il·legals, distorsions del mercat de treball, etc.) d’alguns èxits internacionals esdevé un element més de l’elaboració de les polítiques públiques.
Igual que la comunicació es realitza per multitud de canals diferents, la presència internacional també conté moltes veus en una mateixa conversa. Les imatges i els comentaris dels visitants, els informes publicats a les webs de les empreses establertes en una geografia concreta, les polítiques i les campanyes institucionals, la premsa tradicional, les xarxes socials, les investigacions, les notícies aïllades, les fotografies retocades o no, etc., tot marca la manera com els altres ens veuen, ens perceben i s’acosten a nosaltres. Però aquesta complexitat i aquesta dispersió no són excusa perquè els qui tenen més capacitat d’influència i poder no actuïn de manera concertada. La situació social, econòmica i política obliga a concertar les estratègies internacionals, almenys de les administracions que operen en l’àmbit metropolità. La confluència en l’estratègia ha fet que ciutats com Oslo, Viena o Manchester puguin reforçar la presència internacional i assolir uns resultats tangibles que repercuteixen en el benestar i en el futur de les seves poblacions. Aquestes confluències requereixen la construcció d’aliances complexes i a llarg termini, fora de les conjuntures locals, ja que han d’incorporar diferents agents i diferents àmbits d’actuació. És una suma constant: una suma de sabers, de veus i d’agendes, que es converteix en el bé més preuat de la política exterior.
Les ciutats necessiten estar al món i invitar el món a aterrar-hi. Com més denses i intenses són les relacions internacionals i les presències al món, més oportunitats hi ha de desenvolupament, d’intercanvi, d’innovació, de coneixements, d’influència, etc. Barcelona necessita continuar essent un actor rellevant, especialment a Europa i a la Mediterrània. Per ser eficaços en aquesta estratègia, cal més capacitat tècnica, més governança multinivell, més lideratge i un caràcter més generós, més visió de futur i més valentia disruptiva, per trencar les dinàmiques del curt termini i de la polarització.
------------------------
L'autora de l'article reflexiona sobre la presència de la gran Barcelona al món després de moderar el debat "El paper internacional de la Barcelona metropolitana" dins el cicle La Transformació de la ciutat, organitzat per la Fundació Catalunya Europa amb La Fundació La Caixa i el Club de Roma, que rep el suport de l’AMB, la Diputació de Barcelona, l'Ajuntament de Barcelona, l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet i l’Ajuntament del Prat de Llobregat.
Podeu llegir la crònica del debat aquí.
