"El canvi climàtic es percep a tot el món, el sistema global no està funcionant". Així va començar Peter Newman, professor de la Universitat John Curtin de Perth (Austràlia), la conferència inaugural que el dilluns 8 d'octubre va obrir el cicle "Fem front al canvi climàtic" de la plataforma Re-City i que fins al maig de 2019 oferirà dotze conferències de diferents experts internacionals. 

Aquest cicle està impulsat per la Fundació Catalunya Europa amb la col·laboració de BBVA i compte amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona, l'Àrea Metropolitana de Barcelona i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

La inauguració del cicle va coincidir amb la publicació de l'informe especial del Grup d'Experts de l'ONU sobre Canvi Climàtic (IPCC) del qual Peter Newman forma part. Aquest informe adverteix que un escalfament global superior a l'1,5°C pot portar conseqüències desastroses pel planeta i adverteix que cal actuar amb "mesures sense precedents" per evitar els "danys irreversibles" del canvi climàtic.

Malgrat l'informe, el catedràtic en sostenibilitat, es va mostrar optimista i esperançat en la conferència que va oferir davant un auditori ple de gom a gom de la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona. "El canvi climàtic és local i global", va advertir Peter Newman. Tots compartim un món que s'està escalfant. Tot i que les conseqüències poden ser diferents depenent del punt del planeta on visquem el cert és que els efectes del canvi climàtic ens impliquen a tots. Això implica grans canvis, va explicar Newman, en el sistema actual d'energia, transport, ciutats, indústria i explotació de la terra per assolir l'objectiu d'un augment màxim de la temperatura mitjana en 1,5°C. Aquests grans canvis passen pel decoupling, és a dir, deixar de dependre dels combustibles fòssils per mantenir el creixement econòmic.

L'expert va insistir en el fet que es tracta d'un repte local i global, on les ciutats poden jugar un paper cabdal. "Les ciutats no han d'esperar canvis a la legislació per actuar", va dir. De fet, hi ha molts exemples de ciutats que estan a l'avantguarda d'iniciatives que lluiten contra el canvi climàtic i, sobretot, que incideixen en la descarbonització. Un dels exemples paradigmàtics és l'ús de transport públic elèctric, però també n'hi ha d'altres menys conegudes com les ciutats o els edificis biofílics, que busquen aproximar la natura als habitants de les grans urbs, millorant així la qualitat de vida general. Per Peter Newman "cal planificar, innovar i prendre riscos per avançar cap a la sostenibilitat".

"Tinc esperança que es pugui reduir el consum de petroli, i tenim bons exemples, com Austràlia o Dinamarca, que demostren que és possible", va afirmar el catedràtic australià. "Ens cal una innovació disruptiva que faci millorar les ciutats". Per exemple, el vehicle autònom sense conductor, si no és compartit, és innovador però no és una millora pel planeta, en canvi, si s'aplica la mobilitat compartida, es converteix en una innovació disruptiva. Newman va exposar més casos de bones pràctiques que s'estan duent a terme en altres països, com ara Noruega o la Xina, on ja s'estan provant els trens sense vies, que circulen amb bateries recarregables i són més estables, menys costosos i menys contaminants que els trens o el transport convencional. 

Peter Newman, a més, va mostrar dades de l'evolució del creixement econòmic dels darrers anys que demostren que aquest ja no va lligat a l'ús de combustibles fòssils, atès que el creixement no és incompatible amb el desenvolupament de l'economia verda i les energies renovables.