Llegat Pasqual Maragall

Elspeth Guild: 'Les entrades irregulars a la UE representen un percentatge mínim'



L’any 2019 van entrar més de 304 milions de persones a la Unió Europea. D’aquest total, i segons dades de Frontex, només 141.000 van ser entrades irregulars, aproximadament, un 0,0005% del total d’entrades.

Segons aquestes estadístiques, “la gestió de les fronteres externes de la UE és excepcionalment exitosa”, deia Elspeth Guild, professora de dret europeu, justícia europea i afers interns a la Queen Mary University de Londres. Guild va participar al cicle “Quina Europa volem”, organitzat per la Fundació Catalunya Europa amb el co-finançament del Parlament Europeu en un acte dedicat al Pacte Europeu de Migració i Asil.

Guild es preguntava si, amb aquests número a la mà, podem parlar d’una crisi en la gestió de les fronteres externes. A jutjar per algunes decisions de Brussel·les, com l’augment substancial del pressupost dedicat a Frontex, estem davant d’una crisi de dimensions considerables, malgrat que les estadístiques indiquen tot el contrari.

La professora de dret europeu denunciava que un informe de l’ONU havia recollit casos de tortures i tracte inhumà o degradant als migrants que intentaven entrar dins la Unió Europea, així com la implicació de Frontex en l’expulsió d’aquestes persones cap a Líbia o Turquia. La cap de migracions a Instrategies, Gemma Pinyol, afegia que hi ha una enorme impunitat a les fronteres. "No hi ha només un problema de denúncia, ja que molts dels casos estan ben documentats, sinó que aquests delictes no es persegueixen", deia Pinyol.

El nou Pacte Europeu de Migració i Asil posarà solució a alguns d’aquests reptes? Per Elspeth Guild, l’objectiu principal del pacte és revisar el sistema comú d’asil europeu, tot i que presenta problemes rellevants. Per exemple, no permet l’apel·lació i la solidaritat entre Estats Membres es basa en el pagament de taxes de retorn de refugiats per part d’aquells que no estan en primera línia de recepció. A més, es fa una revisió poc substancial del Reglament de Dublin.

En aquest mateix sentit, Anna Terrón, directora de FIIAPP, exposava que aquest pacte no respon a una política comuna de migració, només a una política de retorn. Per tant, es posa el focus en l'expulsió, fet que condiciona la relació amb tercers països. A més, denuncia Terrón, aquest sistema pot provocar conflictes entre aquells països amb un sistema d’asil robust i d’altres amb menys tradició, però que es troben a prop de la frontera. No hi ha, per tant, un sistema que sigui realment més solidari amb els països que reben un nombre més gran de migrants.

Per la seva banda, Montserrat Feixas, directora d’ACNUR a l’Europa Central, denunciava la lentitud dels procediments per sol·licitar l’asil i la manca de solidaritat dels Estats. Feixas apostava per un sistema més flexible, que permeti altres opcions més enllà de l’asil. “Sovint arriba gent que té necessitats de rebre protecció, però potser no els cal l’asil”. Per Feixas, el nou Pacte Europeu de Migració i Asil és un pas endavant perquè posa èmfasi en la millora de la gestió dels procediments i augmenta el pressupost per a la integració local. Tot i així, Feixas considera que la solució passa per tractar la migració i asil com un tema global. “La UE ha de donar més ajudes als països que estan acollint grans onades de refugiats, i aquesta ajuda no s’ha de lligar als retorns d’aquestes persones”, defensava Feixas.

A l’acte també ha intervingut el responsable de migracions de Sant’Egidio que ha posat en valor iniciatives d’acollida promogudes des de la societat civil. Concretament, ha posat sobre la taula un sistema d’acollida capil·lar, promogut per Sant’Egidio, en el qual l’acollida el fan famílies o entitats, fet que facilita la integració d’aquestes persones en la país d’arribada.

El cicle "Quina Europa volem?" compte amb el co-finançament del Parlament Europeu. Aquesta conferència ha tingut la col·laboració de Fundació ACSAR.



Etiquetes

Europa  Migracions