Llegat Pasqual Maragall

Cafè Europa - From farm to fork: Política europea, respostes locals



Durant els últims anys, l'alimentació ha anat guanyant terreny en el debat públic i s'ha convertit en un dels pilars de la lluita contra el canvi climàtic i també en una qüestió de salut pública. Agricultura i alimentació han centrat el debat del Cafè Europa del mes de maig, que ha comptat amb la participació de Ricard Ramon Sumoy, cap de la unitat adjunta a la direcció general d'Agricultura i Desenvolupament Rural de la Comissió Europea i Álvaro Porro, comissionat d'Economia Social, Desenvolupament Local i Política Alimentària de l'Ajuntament de Barcelona.

Per Ramon, l’experiència de la pandèmia ha servit per confirmar la resiliència de les cadenes de subministraments d’aliments que, tot i la duresa de les primeres setmanes de pandèmica, no es van arribar a aturar. Aquest fet ens ha fet ser més conscients de la importància d’un sector que, tot i que només ocupa el 2% de la població, ocupa un 80% del territori i garanteix l’aprovisionament d’aliments al 100% de la població.

La Política Agrícola Comuna Europa, més coneguda com a PAC, ha estat un dels grans eixos de les polítiques europees, des dels seus inicis. Les negociacions de la nova PAC entre Comissió i Estats membres encara no s’han tancat, tot i que es preveu que això passi durant els propers dies, i això demostra l’interès que desperta, a dia d’avui, la política agrària europea. Ricard Ramon ha subratllat la importància del creixement verd després de la gran crisi econòmica i, en això, la PAC hi té un paper molt rellevant. Els objectius de la Comissió Europea, de cares al 2030 és la reducció d’un 50% d’ús de pesticides i d’antibiòtics, un 20% de l’ús de fertilitzants i la consecució d’un 10% de la superfície agrícola amb un alt valor per a la biodiversitat. A més, la nova PAC també es proposa aconseguir que el 25% de la superfície agrícola es basi en un model d’agricultura ecològica (les xifres actuals ronden el 8%). Europa, a més, vol aconseguir que aquest estàndards s’expandeixin a la resta del món per que l’agricultura europea no perdi competitivitat davant d’altres regions del món amb criteris ecològics menys exigents.

La Comissió Europea, a més, s’ha proposat aconseguir que la nova PAC tingui un paper redistributiu. “No pot ser que un 80% dels ajuts vagi al 20% dels agricultors”, deia Ramon. A més, des d’Europa també proposen que aquelles explotacions que hagin infringit la normativa laboral no puguin accedir a les ajudes europees, una mesura que, segons Ricard Ramon, encara no compte amb el suport de tots els Estats membres.

D’altra banda, el paper del consumidor també és imprescindible. “De res serveix que augmentem la superfície destinada al cultiu ecològic si no hi ha un augment de la demanda d’aquests productes”, afegia. Cal, doncs, informar al consumidor sobre els avantatges de consumir productes ecològics i de proximitat per tal d’augmentar-ne la demanda.

Les ciutats juguen un paper fonamental a l’hora d’incentivar els nous hàbits de consum. Álvaro Porro recordava la frase que deia que aquesta qüestió “no era de la competència de les ciutats, però sí de la incumbència”. En efecte, tot i que els ciutats no tenen capacitat reguladora ni pressupostària, sí que tenen un paper important a l’hora d’accelerar i intensificar els canvis sobre el terreny de joc, per influir en un veritable canvi de la cultura alimentària.

Precisament, Barcelona s’ha convertit abanderada d’aquest canvi, amb la proclamació de la ciutat com a capital mundial de l’Alimentació Sostenible del 2021. Com deia Porro “no té sentit que Barcelona declari l’emergència climàtica si no toquem el model alimentari”. També la ciutadania té una voluntat de canvi, un 85% de barcelonins estarien disposats a fer canvis en la seva dieta per lluitar contra l’emergència climàtica. Però encara hi ha una distància important entre el que volem fer i el que acabem fent quan consumim. En aquest sentit, doncs, les ciutats poden jugar un paper de facilitadores d’aquests canvis.

El tipus d’alimentació, a més, no només incideix en la lluita contra l’emergència climàtica, sinó també en la salut pública. Un estudi fet per l’Ajuntament de Barcelona indicava que un 12% dels infants tenen sobrepès. Però aplicant la lupa de barri, la bretxa és molt important, ja que en els districtes més desafavorits el percentatge es doble, mentre que en les zones més benestants el percentatge és molt més baix.