"Barcelona va ser la primera ciutat a incorporar la perspectiva intercultural en la gestió de les seves polítiques públiques", així va començar la seva conferència Irena Guidikova, directora de programes d'inclusió i antidiscriminació al Consell d'Europa. L'experta va participar en el cicle "Per un futur intercultural" de la plataforma Re-City organitzat per la Fundació Catalunya Europa amb La Caixa, el Club Roma i el suport de l'Ajuntament de Barcelona, l'Àrea Metropolitana de Barcelona i la Generalitat de Catalunya.

La conferència titulada "La gestió pública des de la perspectiva intercultural" es va celebrar al Palau Macaya de Barcelona el dimarts 19 de novembre i va ser moderada per Dani de Torres, director de la Red Española de Ciudades Interculturales (RECI), que va recordar que fa deu anys l'Ajuntament de Barcelona va aprovar el primer Pla Barcelona Intercultural que va servir com a punt de partida i model que després s’ha exportat a altres ciutats europees a través del Consell d'Europa.

Segons Dani de Torres, que aleshores era el Comissionat de l'Alcaldia per a la Immigració i el Diàleg Intercultural de l'Ajuntament de Barcelona, l'èxit del pla s'explica per què va ser transversal i va aconseguir involucrar molts àmbits de l'administració, ja que "la interculturalitat afecta l'urbanisme, l'educació, les polítiques culturals, el lleure, l'ocupació, etc. i es va saber treballar amb creativitat i capacitat d'innovació perquè les barreres burocràtiques no fossin un fre als projectes interculturals".

El model Barcelona, la gestió intercultural amb marca pròpia.

Dani de Torres va definir un model del qual l'experta, Irena Guidikova, es va declarar "la primera seguidora" i que s'ha proposat difondre des del Consell d'Europa "perquè el coneguin totes les ciutats i cadascuna pugui adaptar-lo a la seva realitat, ja que no és un llibre de receptes tancat sinó un model inspirador”.  Actualment, ja són més 130 ciutats les que han adoptat aquest model intercultural i estem davant "un moviment que va a l'alça i que vol transformar les polítiques estatals des de la base de les ciutats aportant els valors de la democràcia i la diversitat".

Segons va explicar Guidikova, es tracta d'un canvi de paradigma en la gestió pública de la immigració que vol promoure els drets col·lectius dels immigrants, a diferència del que es feia anys enrera, quan molts països d'acollida només atorgaven drets de manera individual, fins i tot dins una mateixa família, en funció els acords d'estrangeria que tinguessin amb els respectius països d'origen.

Els immigrants milloren el PIB i són una inversió de futur.

Aquest nou plantejament posa més èmfasi en la comunitat i en la integració dels migrants dins la diversitat, als quals "cal veure com una inversió de futur i no com una despesa en els nostres recursos socials. Hi ha estudis que demostren que a les comunitats amb més diversitat, les persones són més felices i més creatives, i que s'ajuden més els uns als altres. La diversitat millora el PIB i la connectivitat entre les persones i els col·lectius però s’ha de saber gestionar bé perquè no esdevingui una amenaça", va afirmar la representant del Consell d'Europa.

Com gestionar bé la diversitat? Per la responsable europea des dels poders públics cal preservar els drets de les minories però alhora cal promoure la relació entre elles perquè no es tanquin en si mateixes. Per això, "cal tenir en compte els perfils dels migrants i entendre les seves diverses identitats polièdriques, és a dir, entendre que cadascun pot tenir diferents identitats a la vegada, les dels seus països d'origen i altres segons l'edat, gènere, creences religioses, costums, etc. No podem etiquetar o encasellar a les persones en determinades identitats perquè la interculturalitat precisament el que vol és generar un bé comú a partir de les diverses sensibilitats".

La interculturalitat es basa, segons va explicar, en tres pilars bàsics:

1.     Diversitat: cal incorporar-la a les polítiques públiques i a les escoles per evitar la segregació per raons culturals o de gènere.

2.     Igualtat: cal garantir l'accés de tots els ciutadans als serveis públics i evitar qualsevol tipus de discriminació.

3.     Interacció: cal que les administracions fomentin la interacció entre les diferents comunitats per evitar els guetos o segregacions.

Des del Consell Europa es donen eines perquè cada ciutat tingui la seva pròpia marca d'interculturalitat. A diferència d'altres països, a Catalunya i a Espanya, segons Guidikova, s'ha sabut evitar el risc dels guetos perquè s'han creat espais públics i llocs de trobada entre les diferents comunitats. En canvi, al Regne Unit, s'ha prioritzat la seguretat i fins i tot s'han eliminat els bancs dels parcs perquè no fossin llocs de reunió entre els joves.

A més, als espais públics cal fomentar activitats culturals, musicals, artístiques, etc... per promoure la interconnexió entre ciutadans de diverses procedències. Guirikova va posar com a exemple els casos de les ciutats de Bilbao amb actuacions com Zurrumurruak i Lisboa amb el Festival Todos. Altres accions que poden fer els governs municipals, per exemple, són els pressupostos participatius oberts a tots els ciutadans i que ajuden a augmentar democràcia representativa per fer-la més deliberativa.

Campanya antirumors: lluitar contra els estigmes i la xenofòbia.

Però un dels projectes que millor està funcionant i que també va néixer a Barcelona és la lluita contra els prejudicis i estigmes contra els immigrants. El programa Estratègia Antirumors que Barcelona va posar en marxa el 2010 s'ha estès amb molt d'èxit a altres ciutats. Un projecte que ajuda a millorar la convivència i que serveix d'antídot contra els discursos xenòfobs i racistes que propaguen els partits d'ultradreta i alguns mitjans de comunicació.

En aquest sentit, Guirikova va destacar la importància de treballar valors com la diversitat cultural i lingüística a les escoles amb tallers, contes, pel·lícules o activitats educatives. A poc a poc, l'objectiu del Consell d'Europa es fer arribar la interculturalitat a més ciutats sense oblidar les zones rurals on també hi ha immigració i els seus habitants també voten influïts pels rumors i els prejudicis envers els nouvinguts.

"La realitat, en canvi, és que amb la immigració en sortim tots beneficiats: ciutadans, governs i empreses", va afirmar Irena Guidikova que va citar alguns exemples com ara que, segons The Economist, si tothom pogués migrar on volgués el PIB del món es duplicaria. Als Estats Units, a més, un 40% de les empreses més ben situades a la borsa han estat creades per immigrants (Google, Apple, Levis, etc). I quan Donald Trump va reduir la possibilitat que les empreses sol·licitessin permisos de residència per als treballadors qualificats estrangers, les empreses no van contractar més nord-americans sinó que van anar a buscar el talent a fora perquè no el podien trobar al seu país.

Europa atrapada entre l'emergència i la paradoxa per la immigració.

Al debat posterior a la conferència, també va intervenir el secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós, que va qualificar d'"emergència" la situació que es viu a Europa entre la passivitat dels governs, l'arribada de nous immigrants i l'ascens de la ultradreta amb un discurs racista i xenòfob. "Europa viu en la paradoxa que necessita la immigració però té l'opinió pública en contra", va afirmar Amorós que va reclamar "que l'agenda europea incorpori quan abans la gestió de la diversitat en les polítiques públiques, serves socials, l'educació o la salut".

Per la seva banda, el president del Club Roma a Barcelona, Jaume Lanaspa, va lamentar la falta de valentia d'alguns polítics per emprendre mesures a favor de la multiculturalitat, i Josep Maria Vallès, vicepresident de la Fundació Catalunya Europa, va demanar als mitjans de comunicació que siguin més responsables amb la imatge sobre la immigració que traslladen a l'opinió publica, ja que "sovint posen més atenció en allò conflictiu i negatiu per sobre dels aspectes més constructius i positius que possiblement siguin els majoritaris".

El debat va acabar amb una pregunta sobre la conveniència de regular per llei amb unes quotes la presència dels immigrants a determinats llocs de feina, a l'administració, els partits polítics o en l'accés no discriminatori a l'educació o la salut. Segons Irena Guidikova , tot i que en alguns casos ha funcionat, sempre és millor invertir en educació i treballar per un canvi de mentalitat cultural, que no pas imposar una discriminació positiva que pot ser contraproduent i generar més conflicte.