Llegat Pasqual Maragall

Conferència amb Barbara Maher

"La contaminació podria ser un dels causants de malalties com l'Alzheimer"



ELS EFECTES DE LA CONTAMINACIÓ EN LA SALUT HUMANA.

La professora de Ciències Ambientals de la Universitat de Lancaster, Barbara Maher, va tancar el cicle "Fem front al canvi climàtic" amb la conferència "Els efectes de la contaminació humana" a l'auditori de la Fundació Antoni Tàpies el dijous 7 de novembre. La conferència va ser la darrera de les dotze sessions amb diferents experts d'aquest cicle de la plataforma Re-City organitzat per la Fundació Catalunya Europa amb la col·laboració de BBVA i el suport de l'Ajuntament de Barcelona, l'Àrea Metropolitana de Barcelona i la Generalitat de Catalunya.

L'experta en contaminació i salut, i directora del Lancanter Environment Centre, no va deixar indiferent a ningú com van demostrar les moltes preguntes dels assistents a la conferència que va moderar Xavier Rodó, assessor científic de Re-City i investigador d'ICREA, i cap del programa "Clima i salut" d'ISGlobal Barcelona.

Les nanopartícules són una amenaça per a la salut pública.

Barbara Maher s'ha especialitzat en l'estudi de les nanopartícules contaminants i els seus efectes en la salut humana. Conegudes per la comunitat científica amb l'abreviació PM ("particulate matter" o matèria particulada), es tracta de partícules presents a l'atmosfera que són molt fines i gairebé no pesen res, però això són molt difícils de detectar i són molt perilloses perquè no troben cap obstacle per penetrar dins el cos humà. De fet, poden arribar a òrgans que fins ara semblaven impensables com el cor, el fetge, els ronyons o, fins i tot, els alvèols dels pulmons o el reg sanguini a través de sistema respiratori, i directament arriben al cervell per l'aire que entra pel nas. Així ho demostren els estudis fets per Barbara Maher que estableixen una relació entre les nanopartícules i malalties neurodegeneratives com l'alzheimer. Als cervells d'alguns malalts s'han trobat partícules procedents dels tubs d'escapament de vehicles amb combustible dièsel.

"Es tracta d'una enorme amenaça per a la salut pública, però el problema és que encara no hi ha xarxes mediambientals per poder mesurar les nanopartícules perquè la Unió Europea no ha establert cap normativa al respecte", va explicar Barbara Maher. Com més petites són aquestes partícules, més fàcilment entren dins el cos. La seva toxicitat depèn de la seva procedència, composició, mida o forma (poden ser rectangulars, rodones o esfèriques). La majoria d'elles estan carregades de carboni, són riques en metalls i provenen principalment de zones industrials, dels tubs d'escapament, dels additius afegits als combustibles o del desgast dels frens i els motors dels vehicles, així com per la combustió del transport marítim, els avions i els ferrocarrils. A la vegada, són partícules molt magnètiques, com podem comprovar agafant una fulla d'un arbre d'un carrer amb molt trànsit, ja que normalment estan impregnades de la magnetita d'aquestes nanopartícules provinents de la combustió dels vehicles.

Augmenten els casos de malalties neurodegeneratives en els joves.

Una de les conclusions dels estudis de Maher és la relació de les nanopartícules amb malalties com l'alzheimer, ja que s'ha trobat presència de metalls als cervells d'alguns malalts. "Fins ara pensàvem que la magnetita, molt nociva per les malalties neurodegeneratives, era formada pel mateix cervell però hem vist que també hi ha un origen extern causat per la contaminació que provoca una gran concentració de ferro potencialment tòxic pel cervell i que pot causar la mort sobtada del teixit cerebral".

Concretament, en els casos estudiats, a Mèxic i a Anglaterra, s'han trobat dins el cervell metalls com el carboni i el titani o altres molt poc habituals com el cobalt i el platí. Una altra dada molt preocupant és que cada vegada hi ha més casos de malalts o símptomes en joves, com un nen de 3 anys a qui es va trobar magnetita en teixits del cor i el cervell. En aquest sentit, Maher, va destacar el recent estudi fet a Barcelona per l'investigador d'ISGlobal, Jordi Sunyer, sobre els efectes de la contaminació en els nens. Segons aquest estudi, l'exposició prenatal a la contaminació atmosfèrica s'associa amb canvis en el cervell infantil relacionats amb trastorns de comportament.

Fins ara, l'alzheimer i altres malalties neurodegeneratives estaven associades a persones grans però això està començant a canviar. Tot i això, la contaminació és un factor potencial de risc però hi ha altres com la constitució genètica, la dieta, l'activitat cerebral o la reserva cognitiva, que influeixen en el desenvolupament de la malaltia.

Cotxes elèctrics i barreres verdes per frenar la contaminació.

Davant d'això, Barbara Maher, aconsella evitar la proximitat als carrers o vies amb més transit, ja que segons un estudi fet al Canada, viure a cinquanta metres d'una autopista, augmenta entre un 7 i un 11 per cent el risc de rebre partícules contaminants. Per això, Maher, va reivindicar l'ús dels vehicles elèctrics per reduir la contaminació i la implantació de zones verdes i arbres ben ubicats fent de barreres naturals per protegir els habitatges i edificis de les nanopartícules contaminants. Una mesura molt eficaç, com va demostrar un experiment de la Universitat de Lancaster. Es van plantar bedolls davant un grup de cases i el resultat va posar de manifest que, efectivament, els habitatges amb arbres gaudien d'una millor qualitat de l'aire i, a més, es va comprovar, a partir de la pols acumulada a les pantalles dels televisors, que la concentració de nanopartícules a l'interior de les cases era menor que a les cases que no tenien arbres. Barbara Maher va recomanar plantar la Thuja Plicata, una espècie originària dels Estats Units molt eficaç per captar aquest tipus de partícules. També va aconsellar anar amb compte amb les llars de foc mal segellades o amb les impressores laser que solen ser focus de nanopartícules tòxiques.

Finalment, Barbara Maher, que ha rebut molts reconeixements pels seus treballs però cap subvenció ni ajuda pública per fer-los, es va queixar de la manca de suport institucional i va alertar dels riscos de no actuar. Per això, va demanar fer pressió als governs perquè accelerin els canvis i emprenguin mesures urgents: "si ja coneixem els perills de la contaminació i no fem res, com a espècie perdrem intel·ligència i augmentaran els casos de demències i altres malalties cerebrals".



Etiquetes

Re-City  Re-Think  Canvi climàtic