Actualitat Fundació

"La democràcia no és un punt d'arribada definitiu, cal enfortir-la per seguir avançant i no retrocedir"



El president de la Fundació Catalunya Europa, Josep Maria Vallès, ha parlat del manifest "Millorar el debat públic és enfortir la qualitat de la democràcia" en una entrevista al programa de "Més 324" de Xavier Graset de Televisió de Catalunya el 28 de juny de 2022.

Josep Maria Vallès és un dels impulsors del manifest juntament amb la Fundació Rafael Campalans, Fundació Josep Irla, Fundació Nous Horitzons, Fundació Sentit Comú i Fundació Cipriano Garcia-CCOO.

El president de la Fundació Catalunya Europa ha explicat que el manifest va sorgir de la preocupació de veure "com s'ha degradat el debat públic, amb moltes mentides i amb un llenguatge molt agressiu". Per això, ha apel·lat a la responsabilitat de tots, no només dels polítics o els mitjans de comunicació, per millorar la qualitat del debat públic.

Aquestes són algunes de les reflexions que ha fet en la conversa amb Xavier Grasset:

"Cal que l'opinió pública no badi davant la deriva antidemocràtica que estem vivint. La democràcia és molt fràgil i moltes vegades està més amenaçada per la falta de defensa dels seus partidaris, que no pas pels atacs seus enemics".

"La democràcia no és mai un punt d'arribada definitiu, ni és un lloc que es conquereix i ja està. Si no l'enfortim, s'avança o es retrocedeix, i actualment hi ha una deriva que ens pot fer retrocedir, sobretot si, des de dins, dimitim en l'esforç de la seva defensa. En l'actualitat, per diversos factors, vivim moments més preocupants que fa 20 o 25 anys".

"Quin és el factor que més afebleix les democràcies? Segurament són les desigualtats socials perquè aquestes generen desconfiança política i social, i sense confiança suficient entre els uns i els altres és difícil prosperar col·lectivament. És molt difícil incorporar a l'escenari públic persones en situació vulnerable o preocupades per la seva sobrevivència".

"Hi ha dos elements que han perjudicat molt la qualitat del debat públic: les estratègies que difonen mentides, falsedats o mitges veritats, i les desigualtats socials que generen desconfiança".

"En moltes ocasions, veiem com s'aplica aquella màxima que diu que si repeteixes mil vegades una mentida, aquesta acaba sent creïble. Aquest és un dels grans motius de la degradació del debat democràtic. Un altre, com deia la professora Eva Anduiza, és la manca de civilitat, l'ús d'un llenguatge agressiu, desqualificador i sarcàstic que vol fer mal a l'altre. Es poden tenir discrepàncies sense necessitat de recórrer als atacs desqualificadors. Cal entendre que no tot és blanc o negre, les solucions als conflictes sovint estan en els grisos i en el diàleg constructiu".

"Per altra banda, el mal ús de les xarxes socials té uns efectes tòxics molt importants pel debat públic. Si abans es criticava el periodisme declaratiu, basat en els atacs d'uns i altres, ara això s'ha traslladat a Twitter. Són missatges simplificats, sense reflexió ni capacitat d'argumentar. Tan sols s'agredeix o es busca ridiculitzar a l'altre. No hi ha argumentacions elaborades o pausades".