Opinió

Defensar el projecte europeu avui implica protegir els seus valors, garantir la prosperitat i reforçar la seguretat des de la cohesió i la solidaritat

Europa: una idea que cal defensar, un futur que cal construir


Durant vuit dècades, el projecte europeu ha estat sinònim de pau, estabilitat, democràcia i prosperitat. La Unió Europea no és perfecta, però ha estat una història d’èxit col·lectiu. Una conquesta que ens ha permès viure en llibertat, garantir drets i desenvolupar un model social únic al món. Ara bé, aquest projecte està avui més amenaçat que mai, tant des de dins com des de fora, i cal defensar-lo activament.

Però defensar Europa avui no vol dir fer-ho des dels aranzels americans, la competència xinesa o les amenaces russes. Vol dir, sobretot, protegir i enfortir els valors que han estat el cor del projecte europeu: la pau, l’estat de dret, la democràcia, la igualtat i la solidaritat. Els valors que ens defineixen com a comunitat política i com a espai de convivència i que, com proclama sovint Enrico Letta, ens fan ser molt més que un mercat.

Vivim en un món global on el pes econòmic i tecnològic defineix la capacitat dels estats. Que Europa sigui un actor rellevant depèn de la seva capacitat de ser competitiva, i cal una indústria i una economia dinàmica, innovadora i sostenible per fer-ho possible. No es tracta només de créixer per créixer, sinó de garantir una prosperitat compartida que beneficiï tota la ciutadania. Competitivitat vol dir tenir empreses potents, talent format, una economia verda i digital, però també cohesió social i oportunitats per a tothom. Sense competitivitat, els valors europeus es tornen fràgils; sense prosperitat, la democràcia pot fer fallida.

I sí, cal reforçar la seguretat comuna davant un món cada cop més inestable, amb guerres a les portes i actors que qüestionen les normes internacionals. Però la seguretat europea també inclou protegir les nostres infraestructures crítiques, garantir la seguretat energètica, defensar-nos de les ciberamenaces i assegurar societats resilients davant del canvi climàtic o les pandèmies. La seguretat no és una qüestió militar: és, sobretot, una qüestió de garanties per a la vida quotidiana i de capacitat per respondre als reptes de manera coordinada i solidària.



Per tot això, Europa necessita més que mai una ciutadania compromesa i crítica amb aquestes polítiques. Si es poden flexibilitzar les regles de despesa per a invertir en defensa, s’ha de poder fer també per invertir en habitatge, que és el principal problema d’una bona part dels ciutadans i ciutadanes europeus.

Pasqual Maragall parlava d’Europa com la seva nova pàtria, però la imaginava propera, empeltada de la diversitat que ens fa diferents i, alhora, del federalisme que ens permet caminar plegats. El projecte europeu és de tots i totes, i el 9 de maig, Dia d’Europa, com qualsevol altre, és un bon moment per exigir una Europa fidel als seus valors, competitiva al món i segura per a la seva gent. Una Europa capaç de protegir, d’innovar i de liderar. Però, sobretot, una Europa capaç d’unir.

Ara, més que mai, ens cal una generació que entengui que la Unió Europea no és només un llegat, sinó una responsabilitat per seguir.