Agenda

Governança metropolitana

El paper internacional de la Barcelona metropolitana



COOPERAR I FER XARXA PER GUANYAR PES INTERNACIONAL

Com volem projectar la gran Barcelona internacionalment? Quin és el paper de les administracions i com s'han de coordinar per impulsar la Barcelona metropolitana al món? Qui ha de liderar aquesta projecció? Aquests van ser alguns dels interrogants que van servir de punt de partida per al debat sobre “El paper internacional de la Barcelona metropolitana” organitzat per la Fundació Catalunya Europa i el Club de Roma.

La taula rodona moderada per la geògrafa Mireia Belil va reunir a representants de les tres administracions metropolitanes: Laia Bonet, tinenta d'alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona; Pilar Díaz, delegada per les Relacions Internacionals de la Diputació de Barcelona; i Ernest Maragall, vicepresident d'Internacional i de Cooperació de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.

Com a introducció al diàleg, Mireia Belil, va fer un repàs a l'acció internacional de Barcelona dels darrers quaranta anys. Una activitat que històricament ha estat centrada en l'àmbit de la cooperació al desenvolupament, la solidaritat, la pau i la defensa dels drets humans, com per exemple, va ser la creació del districte 11 de Sarajevo durant la guerra dels Balcans. Però també s'ha treballat el posicionament de Barcelona i de l'àrea metropolitana per atraure inversions, visitants o grans esdeveniments, i s'han impulsat xarxes de ciutats com Eurociutats, MedCities o Metròpolis, sense oblidar el paper de Barcelona com a creadora de coneixement sobre les grans àrees urbanes. Tot plegat, segons Belil, configura un balanç molt positiu malgrat la falta d’instruments o coordinació institucional suficients, en algunes ocasions.

Amb els anys, Barcelona s'ha sabut posicionar en el mapa i les institucions locals han aconseguit tenir veu en l'agenda internacional. A més, s'han assolit fites importants com la defensa del principi de subsidiarietat, la creació del comitè de les regions o la Declaració Rio-Barcelona de 1992 per impulsar espais de cooperació, diàleg i col·laboració entre les ciutats.

Segons Mireia Belil, la clau de l'èxit d'aquesta projecció internacional són algunes bases que s'han consolidat amb el temps:

  • S'ha promogut una visió àmplia i metropolitana de Barcelona (aeroport, port, centres de recerca o polígons industrials del Vallès i el Baix Llobregat)
  • Les administracions locals no han estat els únics agents, ja que també s'hi ha sumat la societat civil i altres institucions.
  • La projecció internacional sempre ha format part del procés de transformació i modernització de la ciutat per promoure l'activitat econòmica i millorar la qualitat de vida dels ciutadans.
  • S'ha treballat amb objectius a llarg termini per teixir aliances, generar confiança i crear xarxes per cooperar.

Quin és el paper de les administracions?

Durant el debat, Laia Bonet, tinent d'alcaldia d'Agenda 2030, transició digital, esports, coordinació territorial i metropolitana, va parlar del paper de l'Ajuntament de Barcelona en la projecció internacional. "Certament, el pes principal d’aquesta projecció, l'ha dut a terme el mateix Ajuntament, però no pensant només en el terme municipal de Barcelona, sinó en un concepte més ampli que inclou el seu entorn metropolità. Totes les institucions, Ajuntament, Diputació o AMB, anem a fora amb la mateixa mentalitat, més enllà de les competències de cadascuna". Segons va explicar Bonet, els successius governs de l'Ajuntament, han compartit un mateix model de política internacional que s'ha integrat dins les polítiques públiques municipals i que s'ha treballat de forma transversal des de totes les àrees. A la vegada, s'han buscat les aliances amb altres ciutats "per anar juntes en la defensa internacional d'alguns posicionaments polítics, perquè la nostra veu tingui més força, i perquè creiem que els reptes que té Barcelona són els mateixos d'altres metròpolis, i per tant, també podem aprendre molt les unes de les altres".

Per la seva banda, Pilar Díaz, diputada adjunta de Presidència i delegada per les Relacions Internacionals de la Diputació de Barcelona, va explicar la tasca que fa aquesta administració per acompanyar els 311 municipis de la província, amb accions que "els ajudin a obtenir recursos, guanyar pes i ser coneguts en l'escena internacional". En aquest sentit, va assenyalar el sud d'Europa i la zona euromediterrània com l'espai natural on desenvolupar l'acció internacional dels municipis i les ciutats, treballant en xarxa i de forma coordinada. Però el primer pas és ajudar els municipis a definir els objectius de la seva projecció internacional, i en això la Diputació també hi té un paper. "Fonamentalment, ens mou la voluntat de millorar la qualitat de vida dels ciutadans i tenir més capacitat d'incidència i influència en tot allò que ens afecta, encara que no tinguem representació en els espais o institucions internacionals on es prenen les decisions", va explicar Díaz.

L'Àrea Metropolitana de Barcelona també actua en aquesta direcció. "El que fem és cooperació, xarxa i gestió o influència política", va explicar Ernest Maragall, vicepresident d'Internacional i de Cooperació de l'AMB. "Quan parlem de fer xarxa, crec que a Barcelona tenim un gran tresor fruit d'una llarga tradició de projecció internacional molt ben feta. Ara bé, el concepte de ciutat i d’espai urbà està canviant a tot el món, i crec que no hem de parlar d'una regió metropolitana de cinc milions d'habitants, sinó d'una Catalunya de vuit milions, l'espai on es desenvolupa l'activitat en l'àmbit de l'economia, la mobilitat, el canvi climàtic o la sobirania alimentària", va explicar Maragall, que va recordar que Barcelona ja no creix demogràficament. "Ara, creix la població a la regió metropolitana i, per tant, el pes de l'activitat també s'està redistribuint, en un moment de canvi del rol de les ciutats en un context global molt marcat per les diverses crisis econòmica i climàtica, l'impacte de la pandèmia o el conflicte a Ucraïna".

Malgrat això, Maragall, va lamentar que "en l'àmbit de la projecció internacional, l'AMB tendeix a ser més una agència que no pas un govern, ja que no disposem dels instruments de governança suficients en aquest terreny, i només tenim un pressupost d'uns dos milions d'euros".

Qui lidera la projecció de Barcelona al món?

Actualment, segons va explicar Mireia Belil, les àrees metropolitanes cada vegada tenen més pes internacional i estem vivint un procés de "metropolitanització" que consisteix en l'aparició de les anomenades noves ciutats globals. Es tracta de ciutats o àrees urbanes que no són capitals d'estats, però que tenen una gran influència internacional i que han creat un sistema de relacions per sobre de les jerarquies dels estats. Paral·lelament, els estats mantenen el seu poder però d'una manera més sofisticada dins les globalitzacions regionalitzades o asimètriques.

En aquest context, els tres ponents van coincidir en el fet que cal treballar de forma coordinada per mantenir i fer créixer el lideratge internacional de Barcelona dins l'espai europeu i mediterrani. Però qui lidera la projecció de Barcelona en aquest entorn canviant? Des de l'Ajuntament de Barcelona, Laia Bonet, va recordar que tradicionalment el mateix alcalde o alcaldessa de la ciutat és, a la vegada, el president de l'AMB, i, per tant, és a qui correspon exercir aquest lideratge. Segons Bonet, el rol de Barcelona al món ha de servir per reforçar les veus municipals i per exercir com a capital de la mediterrània i de la pau. En aquest sentit, va posar l'exemple del lideratge de Barcelona durant la guerra a Bòsnia, quan l'aleshores alcalde, Pasqual Maragall, va viatjar a Sarajevo i va convidar l'alcalde Tarik Kupusovic a fer el pregó de la festa major de la Mercè, com a símbol del compromís amb la pau i la cooperació internacional.

La marca Barcelona més enllà de la cooperació internacional.

Actualment, però, segons Bonet, les polítiques de projecció internacional han d'anar "més enllà de les polítiques de cooperació, i això requereix temps i constància, sense esperar resultats a curt termini, per tal de generar aliances en els diferents territoris". Ernest Maragall va afegir que "avui en dia fer cooperació vol dir fer intervenció en conflictes o en processos de pacificació, i és molt més complex que anys enrere, quan aquesta cooperació anava més lligada a l'ajuda al desenvolupament".

Però, al marge de la cooperació internacional, que es continua fent, Ernest Maragall va defensar la presència de Barcelona a Brussel·les i la Unió Europea, i en organismes com les Nacions Unides o en conferències internacionals, com les dedicades al canvi climàtic, per intentar incidir i tenir veu pròpia, més prestigi i reconeixement internacional. El vicepresident de l'AMB també va defensar rellançar el concepte d'euroregió, “un àmbit on hi ha molta feina a fer i representa una gran oportunitat de lideratge per Barcelona". En aquest aspecte, els tres ponents es van referir al projecte pendent del corredor mediterrani, una infraestructura clau que caldria "revisar i adaptar als paràmetres actuals de volum, mercaderies, etc... d'acord amb les prioritats del canvi climàtic, ja que el projecte es va idear fa vint anys i ha quedat una mica desfasat. A més, també cal parlar d'un corredor aeroportuari i alimentari del mediterrani", va afirmar Maragall.

Finalment, també es va debatre sobre l'impacte del turisme a conseqüència de la projecció internacional. Maragall va advertir que "Barcelona podria morir d'èxit si no és capaç de regular el seu turisme, perquè permetre una massificació turística pot portar altres problemes com ara més creuers, terrasses, visitants, bandes de delinqüència organitzada, etc. En definitiva, comporta un desgast per a la ciutat, i el risc de ser víctimes de la seva projecció internacional”. Pilar Díaz va apuntar que "cal atraure turisme, però d’una manera ordenada, ja que no podem perdre de vista que la finalitat de la projecció internacional és generar prosperitat i recursos per millorar la qualitat de vida dels ciutadans”. Sens dubte, es tracta d’un fenomen que, per Laia Bonet, forma part de les "externalitats negatives" que comporta la projecció internacional, i que "cal saber governar i regular amb més coordinació entre totes les institucions". El debat va acabar amb les preguntes i intervencions del públic, tant el que va assistir a la sala Macaya de CaixaForum Macaya, com el que va seguir el diàleg en format virtual.

La Transformació de la ciutat és un cicle de debats organitzat per la Fundació Catalunya Europa amb La Fundació La Caixa i el Club Roma, que rep el suport de l’AMB, la Diputació de Barcelona, l'Ajuntament de Barcelona, l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet i l’Ajuntament del Prat de Llobregat.



Etiquetes