Conferència

"Creix el finançament sostenible però falten projectes per invertir"

Stephen Nolan



DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE I RENDIMENT ECONÒMIC: SÓN COMPATIBLES?

La sostenibilitat interessa cada vegada més als mercats financers però ens falten projectes on invertir", aquest és el diagnòstic de Stephen Nolan, director de la Xarxa de les Nacions Unides de Centres Financers per a la Sostenibilitat FC4S (International Network Financial Centres For Sustainability).

L'expert en finançament sostenible va ser el ponent de la conferència: "Desenvolupament sostenible i rendiment econòmic: són compatibles?", el 8 d'abril dins el cicle "Fem front al canvi climàtic" de la plataforma Re-City organitzat per la Fundació Catalunya Europa amb la col·laboració de BBVA i el suport de l'Ajuntament de Barcelona, l'Àrea Metropolitana de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. La conferència va estar moderada per Humberto Llavador, professor d'economia de la Barcelona Graduate School of Economics i la Universitat Pompeu Fabra, i per Antoni Ballabriga, director global de Negoci Responsable de BBVA.

Stephen Nolan va explicar al públic que omplia l'auditori de la seu de BBVA a Barcelona que després dels Acords de París del 2015, es va crear un grup europeu d'experts d'alt nivell en finances sostenibles per ajudar a mobilitzar recursos cap a l'acció pel clima. Aquella trobada va ser un punt d'inflexió i d'aleshores ençà la sostenibilitat ha deixat de ser un tema marginal pels mercats financers i els inversors cada vegada veuen amb més interès els sectors de l'economia verda, les energies renovables, l'eficiència energètica o l'economia circular. Sens dubte, Stephen Nolan és un dels responsables d'aquest canvi de mentalitat en el món financer, primer com a responsable de l'organització Sustainable Nation Ireland, a Dublín, i actualment com a director de Xarxa de les Nacions Unides de Centres Financers per a la Sostenibilitat amb seu a Ginebra, que va néixer el 2017 a proposta dels ministres de medi ambient del G7, el grup dels països més rics del món.

90 trilions de dòlars, el preu per descarbonitzar el planeta.

"L'objectiu de la xarxa FC4S és mobilitzar els recursos econòmics necessaris per complir els Acords de Paris i els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Calculem que al món caldrà un capital de 90 trilions de dòlars per donar un impuls transcendent a la descarbonització del planeta, i Europa necessitarà uns 2 trilions els pròxims deu anys", va explicar Nolan.

Amb només dos anys d'existència, la xarxa FC4S no ha deixat de créixer i d'afegir nous centres financers membres. Actualment, ja en son 22, com París, Londres, Ginebra, Nova York, Hong Kong, Dublín o Barcelona, que s'ha incorporat recentment a través del Barcelona Centre Financer Europeu i d'entitats financeres com BBVA, consultores i associacions professionals. D'aquesta manera, Barcelona, es converteix en la primera ciutat espanyola en formar part d'aquesta xarxa d'àmbit mundial. 

Les finances sostenibles, un sector en creixement.

Segons Stephen Nolan, el creixement de la xarxa demostra "el gran interès del món financer en crear instruments que permetin impulsar les finances sostenibles i fer front als reptes del canvi climàtic". "La sostenibilitat abans es veia com àmbit reduït als col·lectius ecologistes però ara ja ha entrat amb normalitat als mercats financers. No es tracta de fer filantropia o Responsabilitat Social Corporativa, estem davant de noves oportunitats de negoci on els inversors poden obtenir un bon retorn econòmic. Però no a qualsevol preu, no es tracta d'inversions que busquin guanys merament econòmics. Les finances sostenibles o "green finance" s'han de basar en criteris socials i que ajudin projectes a favor de la descarbonització de la indústria, la reducció de les emissions o l’ús de tecnologia eficient en l’ús de recursos naturals". Uns objectius, que Nolan, té clar que només es podran aconseguir amb un tipus de governança basat en la col·laboració público-privada entre els governs i les entitats financeres.

En aquest sentit, Stephen Nolan, va explicar el cas d'Irlanda, un país petit però amb molta experiència en l'àmbit de les finances i que ell coneix bé ja que va ser assessor del govern en aquesta matèria. Allà va impulsar l'organització Sustainable Nation Ireland amb l'objectiu de treballar perquè els organismes públics i privats vagin de la mà per avançar en la transició del país cap a una economia cada vegada més descarbonitzada. Per aconseguir-ho, el govern va calcular que calen 50 mil milions d'euros en deu anys. De moment, el govern s'ha compromès a posar-ne la meitat, gràcies en part a l'emissió de bons verds a través dels quals ja s'han recaptat 12 mil milions d'euros. Un fet que, per Nolan, demostra que "hi ha moltes maneres de col·laborar per invertir en projectes en l'àmbit del medi ambient, la sostenibilitat o l'economia circular. És evident que els governs no ho poden fer sols perquè no tenen tants diners, i per tant, ens cal el capital privat". També va posar altres exemples, com la gran aposta de Sud-àfrica per les energies renovables, la Xina amb la indústria del vehicle elèctric, o la millora de l'eficiència energètica dels edificis a molts països.

"Les finances sostenibles són essencials en l'acció pel clima però ara el nostre repte és arribar a les petites empreses i inversors minoristes, i estimular la creació de projectes on invertir aquest capital, i en això els governs poden ajudar creant marcs reguladors favorables", va concloure Stephen Nolan. Una altra assignatura pendent és la necessitat de crear una taxonomia que defineixi què és verd i que no ho és, per unificar uns criteris estàndards que serveixin per a tothom.

Per la seva banda, Antoni Ballabriga, director global de Negoci Responsable de BBVA, va destacar els cinc grans factors que considera que han fet canviar ràpidament el sector de les finances sostenibles en pocs anys, i que ens obren nous reptes i oportunitats. Aquests factors, segons va dir, són l'agenda global i els Acords de París; el mercat, que cada vegada demanda solucions financeres diferents; els inversors, que prioritzen estratègies mediambientals; la pressió creixent del món regulador; i per últim, la tecnologia, que ens permet fer un salt endavant en la democratització i l'accés a nous fons i projectes".




Etiquetes

Canvi climàtic  Re-City  Re-Think  Economia