L'acte ha estat presentat per Antoni Castells, president del Consell Assessor de la Fundació Catalunya Europa, i per Miquel Iceta, president de la Fundació Rafael Campalans, que s'ha lamentat per "la manca de lideratges a Europa", tot i que "el cert és que Schulz té fusta de líder europeu". 

En la seva intervenció, Martin Schulz ha alertat que "Europa està en una cruïlla: per primera vegada la construcció europea pot fracassar, pot desmembrar-se", i davant d'això "l'esquerra s'ha de preguntar quina postura vol prendre". En aquest sentit, el president del Parlament Europeu ha lamentat que "s'hagin rescatat bancs i no haguem estat capaços de crear programes europeus d'ocupació per a joves, per exemple". Schulz, molt crític amb les polítiques de retallades dels governs conservadors, ha defensat "la necessitat d'una disciplina pressupostària, sí, però prioritzant sempre la inversió en infrastructures, en investigació, en tot allò que fa possible el creixement econòmic". 

El dirigent socialdemòcrata alemany ha receptat "fantasia i lideratges forts per a Europa, mirar més enllà del continent i veure que estem en un moment de canvi històric", alhora que "és imprescindible deixar de pensar en clau nacional i fer-ho en clau europea". Només així, ha afirmat Schulz, Europa serà capaç de fer front als seus principals desafiaments: ser realment competitius en les relacions comercials internacionals, aconseguir una fiscalitat justa, ser forts en el control de l'especulació en el món financer, i estar alerta davant els moviments migratoris i el canvi climàtic. Schulz ha conclòs que "efectivament, Europa s'ha d'organitzar millor, de manera més eficaç" si vol que "els joves del segle XXI la vegin com a instrument legítim". 

Per tancar la seva intervenció, el president del Parlament Europeu ha citat l'escriptor alemany Thomas Mann: "Vull una Alemanya europea, i de cap manera una Europa alemanya", ha sentenciat.

La conferència ha estat moderada per Beatriz Quintanilla, Doctora en Ciències Polítiques per la UCM i experta en conciliació laboral i gènere, i arrancà amb la intervenció de Cinzia Sechi, coordinadora del comitè de dones de la Confederació Europea de Sindicats, una institució nascuda en 1973.

Sechi va incidir que, tot i la Directiva europea sobre Treball que existeix i que només han aplicat 11 dels 27 Estats membres de la UE, existeix un problema estructural que no permet conciliar de manera òptima la vida laboral i familiar. Partint de la base que el model imperant és aquell basat en el treball masculí a temps complert, cal buscar solucions i reformes d’aquesta estructura que permetin donar pas a un model de treball no lineal en el qual es primi més el talent que el temps i sigui possible certa flexibilitat en el lloc de treball. Sobre això mateix, Cinzia va destacar la importància clau de la conciliació en les polítiques de paritat home-dona que permetin una menor segregació de gènere en els llocs de treball. Per això és clau que la dimensió de gènere es torni a prendre amb força en el debat polític. Tanmateix, destacà que cal centrar més l’atenció en la infància i, sobretot, en les dones grans, col·lectiu que pot patir més a la llarga les implicacions de conciliar vida laboral i familiar.

La conferència prosseguí amb la intervenció de Conchita Gassó, presidenta del comitè d’igualtat de GAES, receptora del Premi conciliació familiar i laboral FIDEM.

Conchita aportà una visió més empresarial de la conciliació i com aquesta es respecta i desenvolupa a la seva empresa. El comitè que ella presideix promou mesures per la igualtat i la no discriminació. Gassó va fer partícip al públic de les iniciatives que GAES dur a terme a favor de la conciliació com la flexibilitat en l’horari dels treballadors, la possibilitat de realitzar teletreball, beneficis socials com beques per a fills d’alumnes, cursos de formació subvencionats o un programa  de recolzament al treballador (PAES).

Abans de finalitzar l’acte, Beatriz Quintanilla va voler també aportar la seva visió sobre el tema. Afirmà que el propi terme conciliació implica que hi ha conflicte, que hi ha alguna cosa per resoldre. Tanmateix, des del punt de vista de la moderadora, no s’han de buscar fórmules homogènies sobre la conciliació familiar i laboral, sinó que cal tenir en compte la diversitat a l’hora de realitzar canvis a l’estructura del model. Segons Quintanilla, estem davant la necessitat de realitzar un nou pacte social i, en el cas espanyol i davant la nova reforma laboral, creu que no s’ha fet l’avaluació pertinent de l’impacte sobre gènere que les mesures acordades poden comportar. En paraules de la pròpia Beatriz “es tracta d’un retrocés, és la reforma que més impacta de forma negativa sobre la conciliació des de l’entrada en vigor de la Constitució espanyola”.

Fotografies: Jose Luis Biel 

Alcoverro deixà clar que la situació és diferent segons el país en el que es vegi i la comparació entre els diferents Estats no s’ha de fer. Centrant-se en Egipte, el periodista emfasitzà la idea de “l’afirmació de la identitat” dels egipcis com a suport de la societat d’aquest país. També va voler destacar que la idea d’una revolució realitzada a través de les xarxes socials no és certa. En el cas d’Egipte un 70% de la població és analfabeta, fet que ens dóna a entendre que els usuaris de les xarxes socials són una minoria i per tant el paper d’aquestes a la revolució no és tal i com s’ha informat des d’aquí. Les reivindicacions del poble egipci vénen encaminades cap a unes condicions dignes de vida, casa, feina… no és una idea de “democràcia”.

Durant la conferència també es va destacar el cas singular de Síria i la situació que està vivint el país. Es va referir a aquesta com un “drama” i una guerra civil. Destacà la situació geostratègica que té Síria i que un possible desmembrament podria afectar a països com el Líban, Iran o l’Iraq. Una altra de les idees que van aparèixer a la conferencia va ser la de “contrarevolució” a la qual va fer menció Tomás Alcoverro al referir-se a països com Qatar i Aràbia Saudita. L’immobilisme d’aquests països cal tenir-lo en compte i estudiar amb precaució.

Per finalitzar, Tomás Alcoverro va voler acabar amb unes paraules de Tierno Galván: “Si els pobles canvien, ho fan poc a poc”.

Fotografies: José Luís Biel 

Adamczyk ha destacat de forma molt positiva “l’èxit rotund” de la presidència polonesa, i l’especial sensibilitat que ha tingut amb els països més orientals i del sud de la UE. Espejo, de la seva banda, ha volgut iniciar el debat amb la qüestió de quin és el perfil presidència de la UE en un moment de crisi.

Michal Natorski ha volgut destacar com la Presidència polonesa ha assegurat la operativitat de la UE i la moderació de les posicions dins el Consell. Ha afegit que el lideratge de la UE ha esdevingut difícil amb el Tractat de Lisboa. Amadeu Altafaj, de la seva banda, ha traçat la disjuntiva entre austeritat i creixement, i com cal no confondre reactivació econòmica amb estímul fiscal: “No hi ha res més antisocial que uns comptes públics desequilibrats: el deute haurà de ser retornat amb interessos”. El portaveu d'Afers econòmica i Monetaris de la Comissió Europea ha afegit que la Comissió vol apostar per un impost Tobin a la UE dels 27, malgrat la negativa del Regne Unit. 

Fotografies: José Luis Biel  

El debat va ser molt fructífer i els elements claus varen ser els següents: Els periodistes europeus tenen un molt bon accés a la informació, i la seva feina és traduir a un llenguatge més proper tota la informació que reben tant des del Consell, com sobretot de la Comissió Europea. Tant Consoli com Forès, van convergir en que actualment el corresponsal a Brussel·les s’ha convertit en un redactor de notícies econòmiques i financeres, i també que els britànics són els més euroescèptics i els menys crítics pel que fa a les decisions del seu govern respecte la UE.