L’acord preveu, d’una banda, treballar per enfortir la presència de la marca Tarragona a l’exterior, especialment a la regió Euromediterrània, i, de l’altra, intentar que Tarragona, en el marc dels propers Jocs del Mediterrani del 2017, assoleixi un grau de projecció internacional semblant al que va aconseguir Barcelona després de la transformació urbana dels Jocs del 92.

Més informació sobre l'acte al següent enllaç:

La Fundació Catalunya Europa, sota la coordinació de Pere Almeda i David Espiga, va iniciar el juny del 2012 un cicle de seminaris per debatre entorn dos grans temes: el futur del projecte europeu i la transformació del model econòmic i social. Els seminaris, englobats sota el títol European Workshops, sorgeixen amb l’objectiu d’analitzar aquests dos eixos per formular-ne una diagnosi i aventurar-se a generar possibles propostes que permetin articular un discurs propi a partir de l’ideari de la Fundació. [...]

Tenint l’Estat Espanyol un dels majors volums de producció cinematogràfica a Europa (199 llarg metratges al 2011¹), constatant que ja en el 2007 els ajuts concedits a les empreses del sector audiovisual català representaven un 35% del total dels ajuts concedits en el conjunt de l’Estat Espanyol² i tenint un planter de 1.466 empreses registrades al REAC – Registre d’Empreses Audiovisuals de Catalunya – el 2011³, és ben palès que el sector cinematogràfic i audiovisual a l’Estat i a Catalunya ha tingut i continua tenint un pes remarcable. [...]

Tot just farà un any que la Iniciativa Ciutadana Europea (ICE) va començar a funcionar. Aquesta consisteix en un mecanisme recollit en els tractats europeus que permet als ciutadans participar activament en la vida democràtica de la Unió. Per fer-ho, un mínim de set estats membres han de recollir un milió de signatures. El funcionament és semblant a la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) presents a Catalunya i Espanya.

Quina era la intenció d’Europa amb aquest mecanisme? La UE volia dotar als ciutadans d’un element democràtic essencial que permetés fer política des de la base i que reforcés la capacitat democràtica de les institucions europees. Però el que es va concebre com “la major eina democràtica participativa transnacional”, segons el vicepresident de la CE i responsable de Relacions Institucionals i Administració, Maros Sefcovic, ha resultat ser un instrument difícil d’aplicar i amb uns índexs de desconeixença ciutadana alarmant.

Des que va entrar en vigor l’1 d’abril de 2012, s’han presentat 14 Iniciatives Ciutadanes Europees. Només una d’elles ha prosperat i ha arribat al milió de firmes exigit. La petició és ‘Right2Water que demana a la CE un marc legislatiu que garantitzi uns serveis d’aigua potable i sanejament òptims per tots els ciutadans, alhora que pretén blindar un recurs davant de possibles privatitzacions.

La pregunta que ens hauríem de fer és si aquest mecanisme és positiu o negatiu per la ciutadania. La ICE és un instrument de democràcia participativa que pot donar un impuls a la contribució ciutadana en la creació de l’esfera de l’opinió pública. Malgrat això, es fa palesa una reforma del seu funcionament atès que és complicat complir amb totes les exigències que formula la Comissió Europea.

Un dels problemes més urgents és la desconeixença ciutadana en temes europeus. Si agafem l’exemple d’Espanya, els resultats de l’eurobaròmetre del mes d’octubre de 2012 revelen que el 78% es considera desinformada en matèria europea. El mateix patró s’observa en el conjunt de la Unió Europea. Fins a un 68% admeten la seva manca d’informació sobre assumptes europeus. Així doncs, la primera tasca que tenen les institucions europees és cercar un model mediàtic que avanci cap a un espai de comunicació comú arreu d’Europa. Una via d’informació per la ciutadania que permeti l’acostament de les institucions als europeus.

D’altra banda s’observa una gran dificultat en recollir un milió de firmes. La inscripció del DNI o número del passaport pot arribar a ser un element dissuasori. Un document elaborat per Democracy Internacional, European Citizen Action Service i Iniciative and Referendum Institute Europe es queixa de la falta de suport que han rebut els ciutadans alhora d’organitzar una ICE. La Comissió hauria d’ajudar als europeus a aconseguir les seves fites. El manifest avisa que s’hauria de donar més temps per recollir les signatures, rebaixar l’edat de vot fins els 16 anys d’edat i ampliar els drets a tots els europeus residents a d’altres Estats membres.

Si fem balanç d’aquest primer any podem extreure conclusions en ambdós sentits. S’han presentat 14 ICE però només una ha tirat endavant. Hi han ganes de treballar aportant idees per part dels europeus però poc suport. Com en el mateix procés d’integració europea, la Iniciativa Ciutadana Europea ha de madurar i seguir amb la seva evolució. Cal que les institucions europees i els mitjans de comunicació treballin plegades per donar suport en tots els sentits perquè la ciutadania europea, d’una banda, tingui més coneixements d’Europa i el que succeeix a Brussel·les, i d’un altra que puguin contribuir al desenvolupament de la UE.

El seminari va aprofundir temes com la socialització dels beneficis, els costos i beneficis en moments d’expansió i recessió, la supervisió de l’Estat en estalvi i inversió, règim fiscal i sistema impositiu o la concentració de riquesa.

L’objectiu fou reflexionar sobre les propostes de reforma federals de la governança de la UE. El debat inclogué una reflexió crítica entorn les principals institucions europees, el rol que han de desenvolupar els estats, així com el paper dels subjectes subestatals, com ara Catalunya.

Comprendre els canvis sistèmics que estem vivint és essencial pel futur de la UE i també de Catalunya. Així doncs, aquesta sessió s’endinsà en la reflexió entorn el concepte d’Europa Verda, la transició energètica i l’anomenat New Green Deal. Així mateix, també es va introduir el debat entorn els paradigmes del creixement i les mesures i indicadors que fonamenten la prosperitat d’una economia i una societat (Creixement vs Decreixement, etc.).